- NOM: COLOMER PINEDA, Joaquima
- LLOC I DATA DE NAIXEMENT: Olot, 26/6/1910
- LLOC I DATA DE DEFUNCIÓ: Molins de Rei, 21/9/2008
- DATA D’EXERCICI A MANRESA: cursos 1931-32
- ESCOLA ON TREBALLAVA DURANT LA REPÚBLICA: Escola Racionalista de l’Ateneu Cultural Popular
RESSENYA BIOGRÀFICA:
Filla de Joaquim Colomer, ferrer, i de Magdalena Pineda, nasqué a Olot. Entre els anys 1927 i 1931 va fer la carrera de mestra a l’Escola Normal de magisteri de Barcelona; a part d’això, també tenia amplis coneixements musicals. El 1927 va publicar la novel·la Flora, dins la col·lecció La Novela Ideal, i Frederica Montseny la va definir com una “joven de 17 años, muy inteligente y culta”.
L’octubre de 1931 va obrir, juntament amb el mestre Josep Alberola, l’escola racionalista de l’Ateneu Cultural Popular al carrer de la Mesquita, 12 (actualment Joan XXIII) en un edifici que ja no existeix. En aquell temps, l’ensenyament que es feia en aquella escola significava una renovació per la importància que s’hi donava al lliurepensament, a la iniciativa de l’alumne i a la gestió democràtica de l’aula.
El novembre de 1932, després de separar-se del seu company Nònit Puig (dirigent del Bloc Obrer i Camperol al Bages), va anar a treballar a Bagà com a mestra interina de l’escola pública i, posteriorment, el curs 1934-1935, es traslladà al poblet rural de La Rierada, dins el municipi de Molins de Rei, per fer-hi de mestra. El 1936 va ingressar, com a mestra interina, al Grup Escolar Alfons XIII de Molins de Rei que, amb l’esclat de la guerra, va passar a anomenar-se Ferrer i Guàrdia i a convertir-se en una escola amb un ensenyament renovador i català.
El 1939, en el procés de depuració dels mestres, va ser condemnada a 12 anys d’inhabilitació especial, cosa que significava que no podía ocupar cap càrrec de responsabilitat dins l’ensenyament públic, i se li va aplicar la llei del 19 de febrer de 1939 que li esborrava retroactivament tots els serveis fets a partir de l’1 d’octubre de 1934 per ser una persona desafecta al Glorioso Movimiento Nacional, amb la conseqüència que va perdre quasi tota la puntuació com a funcionària pública.
El desembre de 1940 va obtenir una plaça de mestra a Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçanès), on va treballar fins el 1946, any en què va obtenir una plaça definitiva a Escaladei (Priorat); posteriorment va treballar a Santa Oliva (Baix Penedès) -on va ser amiga de la pedagoga Marta Marta i Garriga- i a Corbera de Llobregat (Baix Llobregat), on es va jubilar el 1980.
