Eduard Ragasol i Sarrà (Caldes de Montbui, 14-01-1901) fou un advocat de prestigi i membre d’Acció Catalana Republicana. Fou elegit diputat a les Corts en les eleccions de febrer de 1936.
Davant el cop d’estat del 18 de juliol va agafar les armes com a voluntari de la defensa de Madrid. Després va lluitar a Terol fins que fou nomenat sots-secretari de la Conselleria de Justícia de la Generalitat. Va ajudar a restablir l’ordre a la rereguarda, enfrontant-se als autors de les repressions arbitràries.
El febrer de 1939 s’exilia a París, on treballa en l’organització de l’ajut als refugiats republicans dins la JARE.
El juny de 1940, amb la invasió alemanya, fuig cap al sud, però a instàncies de la policia franquista i de la de Vichy serà detingut diverses vegades. La primera, el 7 de juliol, un mes abans, doncs, que la de Lluís Companys.
Col·laborarà amb els diplomàtics mexicans en la seva negociació de la Convenció Franco-mexicana sobre els refugiats espanyols.
El seu projecte d’exili a Mèxic, però, es frustra quan és detingut de nou per la policia de Vichy, que ha rebut una petició d’extradició del fiscal general del Tribunal Suprem Espanyol. El Tribunal Francès encarregat del cas acorda l’extradició el juliol de 1941, provocant consternació i por entre els refugiats espanyols: el Conveni Franco-mexicà és paper mullat.
La protesta del govern mexicà, sumada a la campanya a favor seu dels exiliats a Hispanoamèrica i les gestions del seu advocant apel·lant al ministre francès, aconsegueix aturar l’extradició de Ragasol a Espanya, cosa que hauria significat lliurar-lo a l’escamot d’afusellament. Serà, però, confinat a residència en un petit poble a l’est del país.
Tanmateix patirà una nova detenció sota l’acusació de col·laboració amb la resistència. Serà tancat al camp de Vernet (Arieja), en condicions inhumanes, on contrau una dolorosa malaltia que arrossegarà fins al final de la seva vida. El seu estat agreujat farà que se’l tregui del camp i que se l’operi en un hospital. Després se l’assignarà de nou a residir en un petit poble. Ragasol, amb papers falsos, fugirà i es traslladarà a París per mirar d’ajudar Lluís Nicolau d’Olwer, detingut pels alemanys.
A l’alliberament de París es posarà en relació amb homes de la França de De Gaulle, com hem pogut comprovar. A partir d’aleshores fou molt actiu entre els republicans catalans de París en la reconstitució de xarxes i entre els parlamentaris espanyols, El 1947 es traslladà a Mèxic amb la seva família.
Va morir-hi el 1962, reconegut entre la comunitat exiliada pel seu activisme incansable i generós, la seva valentia i el seu compromís.