Aquest document d’Eduard Ragasol mostra la rapidesa amb què havia actuat el règim franquista el 1940 immediatament després de l’ocupació de França pel seu aliat nazi per tal de capturar el president Companys i altres personalitats republicanes a França. La rendició francesa s’havia produït el dia 22 de juny de 1940 i a finals de juliol ja arribava d’Espanya Gabriel Coronado, secretari general del cap de la Policia Espanyola, el Conde de Mayalde. Tenia ordres concretes d’obtenir la captura de Companys, que es trobava en zona ocupada, a la Bretanya, després de negociar-ho amb els alemanys, en concret, amb Rudolph. Rudolph era el comandant de l’Abwerh a França, és a dir, dels serveis secrets i d’informació de l’exèrcit alemany.
Ragasol explica que la captura es va fer entre la policia espanyola de l’ambaixada, dirigida per Urraca, i la policia militar alemanya. Les circumstàncies concretes de la seva detenció a La Baule i del seu empresonament a París que Ragasol assenyala coincideixen amb els testimoniatges que van fer, en el seu moment, tant el seu nebot, també detingut i empresonat, Francesc Ballester, com la seva vídua, Carme Ballester. Podeu veure el testimoniatge d’aquesta darrera a www.memoria.cat/companys. També coincideixen, a grans trets, amb les explicacions detallades contingudes en les biografies de Lluís Companys de Josep M. Poblet (1976) i de l’historiador Josep Benet (2005).
Respecte el lliurament de Companys de mans alemanyes a espanyoles Ragasol n’atribueix l’ordre directa a l’ambaixada a Serrano Suñer. Això es important, perquè corrobora la documentació que ja es coneixia que demostrava que l’excarceració de Companys i el seu lliurament a la policia espanyola no fou decisió dels alemanys, sinó fruit d’una demanda espanyola, i que tampoc fou una decisió solament policial, del cap de la policia espanyola (Mayalde) al cap de la policia alemanya (Rudolph), sinó resultat d’una ordre política des de les més altes instàncies de l’Estat franquista.
L’informe indica amb claredat que el trasllat de Lluís Companys fins Espanya fou obra exclusiva de la policia espanyola, sota la direcció de Pedro Urraca.
El més interessant, i novedós, és que Ragasol aporta amb precisió els noms dels espanyols que coneixien l’operació, a més de Gabriel Coronado, el secretari del Conde de Mayalde. Apunta als policies Pedro Urraca i Aparicio Monzón, però també a Felip Rodés, advocat de l’ambaixada franquista, antic membre de la Lliga Catalana i home de confiança de Francesc Cambó, esdevingut franquista notori. Ragasol també assenyala la participació del policia francès Victor Druillet, feixista col·laborador de l’ambaixada d’Espanya i del règim de Vichy.
TRANSCRIPCIÓ
[102496-2.JPG i 102496-3.JPG] (Informe sobre la detenció de Lluís Companys, president de Catalunya, refugiat a França)
RAPPORT CONCERNANT LA DÉTENTION DE
M. LOUIS COMPANYS, PRÉSIDENT
DE LA CATALOGNE,
RÉFUGIÉ EN FRANCE.
COPIE
Vers la fin de Juillet 1940 arriva à Paris, en provenance de l’Espagne, le Colonel de l’armée espagnole, le colonel CORONADO, Secrétaire du Comte de MAYALDE, Chef de la Sûreté à Madrid. Il avait la mission spéciale d’arrêter en France M. Louis COMPANYS, Président de la Généralité de la Catalogne, ainsi que quelques autres personnalités républicaines espagnoles.
Dès son arrivée à Paris, en accord avec l’Ambassade d’Espagne, M. CORONADO se mit en contact avec le colonel RUDOLPH, de l’armée allemande (Hôtel Majestic). La procédure pour la détention fut établie entre cet l’espagnol et la Police militaire allemande.
Le 13 août 1940, M. COMPANYS était arrêté dans la maison qu’il habitait, à La Baule, par les officiers allemands de la Police militaire SCHULTZ et BAUER, qui étaient dans les Services du Colonel RUDOLPH. Eurent aussi une intervention dans cette détention un autre Allemand et deux Espagnols, agents évidemment du colonel CORONADO, mais dont on n’a pu avoir les noms.
Au moment de sa détention, M. COMPANYS vivait avec son épouse, Madame COMPANYS, une bonne et, accidentellement, un neveu de Mme COMPANYS, — François BALLESTER, lequel fut également arrêté.
Tout de suite après la détention, on fouilla minutieusement la maison et M. COMPANYS fut ensuite conduit, avec M. BALLESTER, dans une villa des environs de la Baule, bâtiment appartenant aux services allemands. Il y demeura jusqu’au 19 août, et ce jour les deux détenus furent emmenés à Paris en deux autos séparées.
Dès son arrivée à paris, M. COMPANYS fut conduït à la prison de la Santé (Section allemande) et le 26 ou 27 août fut emmené en auto à la frontière espagnole.
Pendant le séjour de M. COMPANYS à la Santé de Paris, il se produisit une série de négociations entre l’Ambassade d’Espagne et les autorités allemandes, à propos de la procédure à employer pour la livraison du détenu aux gens de l’Ambassade. Les doutes qu’il pouvait y avoir furent liquidés par un ordre impératif de M. SERRANO SUÑER, Ministre des Affaires Étrangères du Général Franco, à l’Ambassade de Paris, et ce fut par suite de cet ordre impératif que M. Cristobal de CASTILLO, Ministre-Conseiller de l’Ambassade, signa le reçu de livraison de M. COMPANYS aux autorités allemandes de la Police Militaire.
La conduction de M. COMPANYS de Paris jusqu’à la frontière fut, semble-t-il, l’affaire exclusive des policiers espagnols, sous la direction de M. URRACA, Chef de la Police de l’Ambassade d’Espagne.
Après son arrivée en Espagne, M. COMPANYS fut conduit à Madrid et à Barcelone. Il fut jugé dans cette dernière ville par une Cour Martiale qui le condamna à mort le 13 octobre. Il fut exécuté le 15 dans les fossés du Château de Montjuic.
Parmi les Espagnols, les trois personnes qui connaissent parfaitement l’affaire, pour y avoir intervenu personnellement, en plus du colonel CORONADO, venu en mission spéciale, sont MM. URRACA, policier espagnol à l’Ambassade d’Espagne à Paris, qui se trouve encore en France et qui est resté à Paris dans son domicile de la rue de l’Université, jusqu’à il y a une huitaine de jours; Philippe RODES, avocat de l’Ambassade d’Espagne à Paris, et APARICIO MONZON, policier comme URRACA, et depuis longtemps rentré en Espagne.
Les personnes qui ont intervenu du côté français dans toutes les affaires concernant la détention et persécution en France des réfugiés espagnols sont quelques-unes. On peut quand-même affirmer la responsabilité capitale encourue par l’Inspecteur de Police M. Victor DROUILLET, collaborateur direct de l’Ambassade d’Espagne à Paris et plus spécialement à Vichy.
Paris, le 6 Décembre 1944.
TRADUCCIÓ
[102496-2.JPG i 102496-3.JPG] (Informe sobre la detenció de Lluís Companys, president de Catalunya, refugiat a França)
INFORME RELATIU A LA DETENCIÓ DE
M. LLUÍS COMPANYS, PRESIDENT
DE CATALUNYA,
REFUGIAT A FRANÇA.
CÒPIA
Cap a finals de juliol de 1940 arribà a París, procedent d’Espanya, el coronel de l’exèrcit espanyol, el coronel CORONADO, secretari del comte de MAYALDE, cap de la Seguretat a Madrid. Tenia la missió especial d’arrestar a França el senyor LLUÍS COMPANYS, president de la Generalitat de Catalunya, així com altres personalitats republicanes espanyoles.
Tan bon punt arribà a París, d’acord amb l’Ambaixada d’Espanya, el senyor CORONADO es posà en contacte amb el coronel RUDOLPH, de l’exèrcit alemany (Hotel Majestic). El procediment per a la detenció fou establert entre aquest oficial espanyol i la policia militar alemanya.
El 13 d’agost de 1940, el senyor COMPANYS fou arrestat a la casa on residia, a La Baule, pels oficials alemanys de la policia militar SCHULTZ i BAUER, que pertanyien als serveis del coronel RUDOLPH. També intervingueren en aquesta detenció un altre alemany i dos espanyols, agents evidentment del coronel CORONADO, però dels quals no s’han pogut obtenir els noms.
En el moment de la seva detenció, el senyor COMPANYS vivia amb la seva esposa, la senyora COMPANYS, una minyona i, accidentalment, un nebot de la senyora COMPANYS, Francesc BALLESTER, el qual també fou arrestat.
Immediatament després de la detenció, la casa fou escorcollada minuciosament i el senyor COMPANYS fou conduït, juntament amb el Sr. BALLESTER, a una vil·la dels voltants de La Baule, un edifici que pertanyia als serveis alemanys. Hi romangué fins al 19 d’agost, i aquell mateix dia tots dos detinguts foren traslladats a París en dos automòbils separats.
Tan bon punt arribà a París, el senyor COMPANYS fou conduït a la presó de la Santé (Secció alemanya), i el 26 o 27 d’agost fou traslladat en automòbil fins a la frontera espanyola.
Durant l’estada del senyor COMPANYS a la Santé de París, tingué lloc una sèrie de negociacions entre l’Ambaixada d’Espanya i les autoritats alemanyes, relatives al procediment que calia seguir per al lliurament del detingut als representants de l’Ambaixada. Els dubtes que podien existir al respecte foren resolts per una ordre imperativa del senyor SERRANO SUÑER, ministre d’Afers Estrangers del general Franco, adreçada a l’Ambaixada de París, i fou en virtut d’aquesta ordre imperativa que el senyor Cristóbal de CASTILLO, ministre conseller de l’Ambaixada, signà el rebut de lliurament del senyor COMPANYS a les autoritats alemanyes de la policia militar.
El trasllat del senyor COMPANYS de París fins a la frontera fou, pel que sembla, una operació exclusiva dels policies espanyols, sota la direcció del senyor URRACA, cap de la policia de l’Ambaixada d’Espanya.
Després de la seva arribada a Espanya, el senyor COMPANYS fou conduït a Madrid i posteriorment a Barcelona. Fou jutjat en aquesta darrera ciutat per un tribunal militar, que el condemnà a mort el 13 d’octubre. Fou executat el dia 15 als fossats del Castell de Montjuïc.
Entre els espanyols, les tres persones que coneixen perfectament l’afer, per haver-hi intervingut personalment, a més del coronel CORONADO, enviat en missió especial, són els senyors URRACA, policia espanyol de l’Ambaixada d’Espanya a París, que encara es troba a França i que ha residit a París, al seu domicili del carrer de l’Université, fins fa uns vuit dies; Felip RODÉS, advocat de l’Ambaixada d’Espanya a París, i APARICIO MONZÓN, policia com URRACA, i que fa ja temps retornà a Espanya.
Les persones que han intervingut per la part francesa en totes les qüestions relatives a la detenció i persecució a França dels refugiats espanyols són diverses. Tanmateix, es pot afirmar la responsabilitat principal contreta per l’inspector de policia, senyor Victor DROUILLET, col·laborador directe de l’Ambaixada d’Espanya a París i, més concretament, a Vichy.
París, 6 de desembre de 1944.