El juny de 1940 l’Alemanya nazi derrota França. L’ocupació militar del país per part de la Werhmacht i l’establiment al sudest del règim titella de Vichy, presidit per Mariscal Pétain, accelera els moviments franquistes per aconseguir la captura i l’extradició de polítics republicans refugiats en sòl francès. El dret d’asil atorgat per les antigues autoritats ha desaparegut.
La policia franquista comença a actuar a França de comú acord amb la policia militar alemanya, primer, i la Gestapo, després, per aconseguir la seva detenció i trasllat directe a l’Espanya de Franco sense haver de recórrer al procediment legal de l’extradició.
Les ordres polítiques venen de molt amunt, del propi Franco i de Serrano Suñer, ministre de governació, futur ministre d’ Afers Exteriors i cunyat del mateix Franco. Les policials, venen del Director General de Seguretat, el Conde de Mayalde, que envia a França el seu secretari general, Gabriel Coronado, que és qui dirigeix les recerques i els operatius de comú acord amb les autoritats alemanyes i l’ambaixador José Félix de Lequerica. El cap de policia de l’ambaixada a París, i home clau de la col·laboració amb la Gestapo a la zona ocupada, és Pedro Urraca Rendueles.