Marc Torras i Serra

Com a arxiver vull destacar la importància d’aquesta pel·lícula en el fet que fins ara teníem imatges de la República a Manresa, però totes eren estàtiques. Són les excel·lents fotografies fetes pels fotògrafs manresans Llorenç Gamisans i Miquel Ausió, bàsicament, però també de Jaume Casals, Lluís Rubiralta, Josep M. Rosal i Josep Gaspar.
Imatges que podem veure als llibres de la Història gràfica de Manresa (República i guerra) i als webs de memoria.cat.

Però ara, per primera vegada, alguns dels actes, llocs o persones que trobem a les fotografies, els podem veure en moviment, gràcies a aquesta pel·lícula. Fins ara no teníem cap pel·lícula del temps de la República a Manresa.

I, podem afegir, que amb proutes eines teníem pel·lícules on es pogués veure la Manresa anterior als anys 40.

Només teníem constància de 10 pel·lícules:
les pel·lícules que apareixen als webs de memoria.cat:
–    Una cursa atlètica i ciclista al seu pas per davant la Cova (sense data)
–    Enramades de les Escodines (sense data)
–    Aplec de l’Olla a Joncadella, 9 maig 1920
–    Aplec sardanístic al Suanya, 1925
–    Una filmació de la construcció del Kursaal i una panoràmica de Manresa des del mateix Kursaal, de l’any 1927
–    Visita d’Alfons XIII i imposició de les insígnies de capità general a les banderes del Bruc, 25 maig 1929.
–    Batalla de flors al passeig Pere III, 1929 o 1930
–    Diada del llibre, 1930
–    L’entrada de les tropes franquistes a Manresa el 24 de gener de 1939

I una pel·lícula de poc més d’un minut amb vistes de la façana i l’interior de la Farmàcia Riu, de 1928.

Tret d’aquestes, ara per ara, no tenim localitzades caps més imatges en moviment de la Manresa anterior a l’any 1940.

Aquí rau la importància de la pel·lícula de Josep Arola, que són unes imatges úniques, d’una època sobre la qual no teníem cap imatge en moviment.

D’altra banda, cal remarcar que, pel que fa al seu contingut, aquestes imatges també són importants perquè ens ensenyen una geografia física de la ciutat que, en la majoria dels casos, no se sembla de res a l’actual. Com veurem després, dels diversos llocs que apareixen a les imatges els únics que es poden reconèixer amb facilitat (que en 80 anys no han canviat gens), són la plaça Major i part del primer tram del passeig (a la zona de davant el Casino i el seu entorn). Pel que fa a la resta, en alguns casos cal fixar-shi molt per identificar els llocs.

Aquestes serien les claus de la importància com a document històric d’aquesta pel·lícula, i les raons per la qual cal felicitar i agrair a la família de Josep Arola que l’hagi volgut fer pública i que tots la puguem veure.

Així mateix, com a arxiver vull agrair a la família Arola, que hagin dipositat l’original de la pel·lícula a la Filmoteca de Catalunya, on hi ha les instal·lacions adequades per a conservar una pel·lícula d’aquests característiques. De fet, a tot Catalunya només hi ha dos llocs on es puguin conservar amb totes les garanties necessàries les pel·lícules antigues, amb uns dipòsits preparats per a mantenir la temperatura i la humitat necessàries. Un és la Filmoteca, i l’altre és l’Arxiu Nacional de Catalunya. (5 ºC i 35-40% humitat relativa)

I hem de dir que a més és un encert atès que els suports cinematogràfics anteriors a 1950, fins i tot poden ser molt perillosos, es poden autoincendiar o explotar.
No és el cas d’aquestes pel·lícules, filmades amb una càmera Pathé Baby amb un suport sobre acetat que, com a molt pot presentar problemes de conservació per l’àcid acètic que intervé en la composició i que pot degradar la pel·lícula.

El veritable perill el tenen la majoria de pel·lícules de 35 mm anteriors a 1950, amb suport de nitrat de cel·lulosa, que es descomponen lentament i desprenen un gas que combinat amb elements de la gelatina formen àcid nítric, ataca les sals d’argent de l’emulsió amb el resultat d’una acceleració en la destrucció del suport. Segons el grau de descomposició, el perill d’inflamació espontània és gran a més de 40 ºC i fins i tot a menys temperatura si el film es trobés en la seva darrera fase de descomposició. Un cop iniciat el foc, no es pot apagar fins que no ha cremat tot el material.

Així mateix, el gas de la descomposició, en el pitjor dels casos si el film es troba en una llauna rovellada per la humitat, en expandir-se pot fer que la llauna acabi explotant.

A inicis dels anys 40 la industria química aconsegueix el triacetat de cel·lulosa, plenament equiparable al cel·luloide.

JOSEP AROLA

Les imatges que veurem a continuació van ser enregistrades durant els anys 30 pel manresà Josep Arola i Romo, que va viure entre els anys 1911 i 1985.

Josep Arola tenia un taller d’electromecànica al carrer de Circumval·lació, heretat del seu pare, Frederic Arola i Sala.

Va estar vinculat a entitats ciutadanes i va ser fundador del Bàsquet Manresa, sardanista i soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Era un amant de la fotografia i del cinema. Amb la seva càmera Pathé Baby va gravar diferents esdeveniments de la ciutat.

El seu treball té un gran valor històric i documental, com veurem en les imatges d’aquesta pel·lícula.

La durada de la pel·lícula és de 13 minuts. Mai fins ara no s’havia mostrat públicament.

La pel·lícula està formada per 6 talls (6 pel·lícules independents) que no estan ordenades cronològicament. La primera és la més nova i la darrera la més antiga.

AVÍS PREVI: alguns dels fragments de la pel·lícula que considerem més interessants o significatius es presenten lleugerament alentits. Això està fet expressament per tal de poden veure més bé el seu contingut i les imatges que hi apareixen.