En aquest apartat podeu trobar uns treballs de Gentil Puig Moreno sobre ensenyament titulats: “La Renovació Pedagògica europea, 1920-1930. L‘ensenyament modern a Catalunya i Manresa” i “Joaquima Colomer, mestra a l’Escola Racionalista”.
Gentil Puig Moreno (el Pont de Vilomara, 1934) és fill del conegut líder rabassaire Nònit Puig i Vila. En el seu llibre El passat ens empaita. Vicissituds d’un fill d’exiliat republicà (Pagès editors, 2012), Gentil Puig explica els seus records d’infància i joventut de fill d’exiliat republicà a França i de la seva estreta vinculació als casals catalans de Tolosa de Llenguadoc i Paris. Estudià a la Sorbonne de Paris i és professor honorari de les universitats UAB i de Perpinyà. Doctor de lingüística romànica de la Universitat de Montpeller el 1980 i doctor ‘habilitat’ de ciències del llenguatge de la mateixa universitat el 1992. Els seus camps de recerca i d’ensenyament són: la lingüística, la sociolingüística, l’antropologia cultural i la interculturalitat
És autor d’una trentena d’obres i de centenars d’articles a diferents publicacions.
Els treballs de Gentil Puig sobre ensenyament que avui oferim analitzen la renovació pedagògica europea dels anys 1920-1930, impulsada per figures com Montessori, Decroly, Freinet i Ferrière, amb una educació centrada en l’infant, la cooperació i la pau, que connectava innovació escolar i transformació social.
A Catalunya, la renovació va trobar un terreny fèrtil amb la Mancomunitat i, sobretot, amb els governs de la República, que van impulsar una escola activa i laica. Figures com Joaquim Xirau i Alexandre Galí van connectar amb pedagogs europeus, convidant-los a les Escoles d’Estiu i creant institucions com l’Institut-Escola. L’ensenyament es va expandir ràpidament amb nous centres, coeducació i continguts adaptats a l’entorn.
El text de Gentil Puig destaca el precedent de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i les Escoles Racionalistes, llibertàries, laiques i científiques, que van combatre el model escolar dogmàtic. A Manresa, la cultura obrera va arrelar gràcies a l’Ateneu Obrer i a iniciatives racionalistes.
La Guerra Civil va accelerar el canvi educatiu amb el CENU (Comitè de l’Escola Nova Unificada). A Manresa, aquesta embranzida es traduí en l’obertura d’escoles obreres, racionalistes i cooperatives, sovint autònomes respecte del CENU.
En aquest context, apareixen les figures de la mestra Joaquima Colomer, companya de Nònit Puig, que el 1931, juntament amb José Alberola, va treballar a l’Escola Racionalista de Manresa, en ple clima d’entusiasme republicà. Malgrat que la seva estada fou breu, formava part d’un moment històric de gran efervescència educativa i transformació social. Van aplicar mètodes actius, fomentant la curiositat, la creativitat i la coeducació. La tasca de tots dos exemplifica la connexió entre educació i canvi social.
El text de Gentil Puig connecta la història pedagògica europea amb el cas català i manresà, aportant noms, dates i context polític que ajuden a entendre com la renovació educativa era inseparable de les lluites socials i democràtiques. Tota aquesta tasca pedagògica va ser esborrada per la dictadura franquista.
Per accedir al treball cliqueu aquest enllaç