L’alcalde Joan Prat Pons

Dades biogràfiques de Joan Prat Pons i el context històric dels alcaldes de Manresa durant el franquisme

Joan Prat Pons, nascut a Manresa el 4 d’octubre de 1893, fou un perit industrial de professió que exercí de director de les fàbriques tèxtils de Cal Marçal i de la Colònia Pons del municipi de Puig-reig. Atret per la vida política, inicialment fou simpatitzant de la Lliga Regionalista i posteriorment derivà cap a posicions més dretanes i espanyolistes. Arribà a ser alcalde de Puig-reig entre els anys 1924 i 1930, és a dir, durant la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930).

Continuà en aquesta línia ideològica durant els anys de la II República (1931-1936) i fou membre de partits com la CEDA (Acció Popular Catalana) i Renovación Española.

Durant la Guerra Civil fou empresonat pel bàndol republicà. La victòria del general Franco li permeté començar una destacada carrera política durant els primers anys de la dictadura.

Així, s’afilià a les FET-JONS i fou delegat local de la “Hermandad de Ex-cautivos”, que agrupava les persones que havien estat empresonades durant la rereguarda republicana. Ocupà també els càrrecs de delegat de la CNS (el sindicat vertical) i delegat governatiu comarcal. El 1944 entrà a l’Ajuntament de Manresa com a primer tinent d’alcalde i el juliol de l’any següent en fou designat alcalde per part del governador civil de la província Antonio Correa Veglison. A partir d’aquí, acumulà els càrrecs de cap local del Movimiento, diputat provincial i, en el període 1949-1952, procurador municipal a Corts. L’any 1952 fou distingit pel govern franquista com a “Comendador de la Orden Civil de Alfonso X el Sabio”.

Joan Prat fou el tercer alcalde de Manresa durant la dictadura franquista. Anteriorment ho havien estat el carlí Domènec Prunés, que el 1943 hagué de dimitir després de diverses pugnes amb elements falangistes de la ciutat. Fou substituït per Josep Montardit, qui ja havia estat alcalde de la ciutat durant la dictadura de Primo de Rivera, i que dimití l’any 1945 oficialment per “no poder atender debidamente las múltiples ocupaciones que sobre mí pesan” tot i que en el fons fou per aquesta lluita larvada entre falangistes i tradicionalistes (carlins).

De fet, una constant de la dictadura franquista foren aquestes lluites entre les diverses famílies que donaven suport al règim per tal d’assolir el màxim de quotes d’influència i poder. Lluites que moltes vegades tenien també un caire d’ambicions i enveges personals entre membres, en principi, d’una mateixa família o facció. I Manresa no en fou cap excepció. Així, en l’acte de presa de possessió del nou alcalde Prat Pons, que es va celebrar al saló de plens de l’Ajuntament el 6 de juliol de 1945, el governador Antonio Correa manifestà: “se hace cargo de la Alcaldia un camarada muy apreciado de todos vosotros, al que hace poco no tenía el gusto de conocer y que ha constituido para mí una revelación que me ha permitido llegar a la unificación de cargos”, en referència al fet que Joan Prat passà a acumular en la seva persona els càrrecs d’alcalde i el de cap local del Movimiento. De la mateixa manera, el propi Correa era alhora governador civil de la província de Barcelona i cap provincial del Movimiento.

Cal tenir present que durant la dictadura franquista els alcaldes eren nomenats a dit, generalment per decisió del governador civil de la província amb qui, per tant, calia estar sempre bé i obeir les seves disposicions de manera jeràrquica. En contrapartida, el càrrec d’alcalde -com bona part d’altres càrrecs públics- no estaven subjectes a cap límit temporal i hom podia ocupar-los en principi indefinidament. Així doncs, per tal de romandre en el càrrec, els alcaldes de l’època havien de ser fidels servidors de la dictadura franquista i col·laborar tothora en la repressió de les llibertats democràtiques i socials així com de la llengua i cultura catalanes.

Joan Prat Pons fou l’alcalde de Manresa durant gairebé 13 anys, és a dir, fins l’any 1958. Fou cessat el mes de març d’aquell any arran d’un cas de corrupció relacionat amb l’especulació del sòl en què estaven implicats dos tinents d’alcalde de l’Ajuntament que ell presidia.

Segons el periodista Emili Vilanova, l’origen de la destitució de l’alcalde Prat fou una carta que ell mateix, assabentat d’aquest cas de corrupció, envià al governador civil i al Ministeri de la Governació on denunciava aquests fets.

Com no podia ser d’altra manera en aquells temps foscos, la versió oficial fou ben diferent: el dia 1 de març de 1958, en l’acte de relleu de Prat Pons pel qui seria el nou alcalde Joan Moll Vall, el governador civil d’aleshores Felipe Acedo Colunga manifestà que “en los últimos cuatro años el señor Prat Pons había solicitado reiteradamente ser relevado del cargo y que se accedía en esta ocasión también a petición propia”.

Retirat de la vida política, Joan Prat Pons es dedicà al seu ofici de perit industrial (de fet, arribà a ser Degà del Col·legi Oficial de Pèrits i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona) que exercí des del seu despatx situat a l’emblemàtic edifici de Ca La Buresa. Morí a Manresa el 20 de juny de 1973 a l’edat de 79 anys .

És significatiu el fet que el diari “Manresa” destinés un espai ben minso a la notícia de la defunció de l’ex-alcalde Prat Pons en contrapartida a la gran quantitat de pàgines i pàgines d’elogis ditiràmbics que li dedicaven quan exercia el càrrec de primera autoritat municipal.

Després de Joan Prat Pons, els següents alcaldes de Manresa durant el franquisme van ser:

Joan Moll Vall que fou alcalde de la ciutat entre 1958 i 1964. Era regidor de l’Ajuntament des de l’any 1943. Membre de FET y de las JONS, també fou diputat provincial, president del Casino i del Club de Futbol de Manresa. Segons l’historiador Jordi Sardans, el falangista Fernando Pastor Campoy, ben relacionat amb el governador civil, “va aconseguir la destitució de l’alcalde Moll per haver permès el monument a la sardana a la plaça de Cots”.

El següent alcalde fou Ramon Soldevila Tomasa, que ja era regidor des de l’any 1960. També fou diputat provincial. El 1975 va deixar l’alcaldia quan el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa el va nomenar subgovernador. Durant el postfranquisme es va afiliar a la Unió del Centre Democràtic i fou nomenat governador civil de Lleida, càrrec que va ocupar fins el 1980, poc abans de la seva mort.

El 3 de novembre de 1975, gairebé a les vigílies de la mort del dictador Francisco Franco, Ramon Roqueta Roqueta fou designat nou alcalde de Manresa. D’un caire més renovador i allunyat del franquisme més intransigent, fou el darrer alcalde no elegit democràticament. L’abril del 1979 es celebraren les primeres eleccions municipals per sufragi universal que a Manresa foren guanyades pel candidat socialista Joan Cornet i Prat, que esdevingué així el primer alcalde de la ciutat escollit democràticament després del franquisme.

 

Per a més informació: www.memoria.cat/franquisme

 

 

 

Buscar a tot memoria.cat