Josep Maria Espinàs: És que, hi ha dues persones, unes com jo, que no han tingut contacte… En principi, a mi, els escriptors em fan mandra, això s’ha d’entendre; i al contrari, hi ha molta gent que els busca. Doncs jo no. Jo tinc una penya que es troba cada tres setmanes, des de fa vint-i-cinc anys, una penya. No hi ha cap escriptor, per això hi vaig. Hi ha un bioquímic, un advocat, un dissenyador, un expert en cinema, un enginyer industrial, un periodista, no hi ha ningú, no hi ha ningú escriptor, aquesta és la meva penya. Jo soc escriptor com a ofici, però jo, el meu interès és per la gent que no és escriptora. És compatible això. A la gent li sembla estrany, no?, però em sembla que és compatible. Amb el respecte que em correspongui, eh? Però vull dir no per anar-hi a xerrar i discutir sobre si avui la literatura ha de ser així o ha de ser aixà… Déu me’n guard jo de generalitzacions d’aquest tipus.

Vegeu l’entrevista íntegra a Josep Maria Espinàs