L’any 2013, per primera vegada, un grup d’alumnes i professors de centres de Manresa viatjava cap a Mauthausen, es commemorava el centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella, intel.lectual manresà deportat als camps nazis. L’objectiu del viatge era retre homenatge als deportats manresans que van haver de viure les vicissituds de l’exili i la deportació, s’iniciava el projecte Manresa-Mauthausen.
Aquest projecte, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, la Diputació de Barcelona i l’acompanyament de l’Amical de Mauthausen i altres camps, cerca apropar el jovent a una realitat històrica esfereïdora i, alhora, prendre consciència de la importància de defensar els valors democràtics tot fent justícia i reconeixent el coratge dels deportats i les seves famílies, ja que l’únic delicte que havien comès era defensar la llibertat i la democràcia d’un govern legítim.
És per això, que els actes d’homenatge a totes les víctimes del feixisme es converteix en un eix principal de la visita als memorials, però també, el fet de compartir l’experiència amb els familiars dels deportats fa visible que les generacions més joves puguin mantenir i reforcin el missatge dels deportats de fer una societat més justa, igualitària i, sobretot, lliure de feixisme.
De les visites als camps de concentració de Mauthausen, Ebensee i Gusen els alumnes en tornen corpresos; la barreja d’aquests paratges bucòlics amb la barbàrie que s’hi va produir sorprèn l’alumnat, que no es pot imaginar com la humanitat va permetre això.
Així ho expliquen diversos alumnes que afirmen que en visitar els camps se’ls van posar els pèls de punta només imaginar que no fa tant temps allò estava ple de presoners que podrien ser qualsevol de nosaltres.
També destaquen la fredor amb què el govern austríac i la població ha tractat la memòria històrica. Expliquen que «sobre les despulles dels camps s’alcen pobles paradisíacs que mai haguessis dit que havien estat un infern.»
Diversos alumnes ressalten la importància de la internacionalització de la commemoració tot emfatitzant la diferència en la forma de retre l’homenatge dels diferents països, en el sentit que la presència militar és un eix central de la cerimònia, contrastant, sobretot, amb el model català i espanyol, on els homenatges són protagonitzats per la societat civil.
Una alumna ha definit el viatge com «una vivència trencadora, trista, però al mateix temps esperançadora. El camp se’ns presenta com un reflex d’un temps que no queda tan lluny, una petita mostra del que fou l’holocaust. És un exemple per advertir-nos del poder i del mal de les ideologies totalitàries.»
La visita al castell de Hartheim completa l’experiència viscuda pels alumnes. La visita al castell on es duia a terme l’eutanàsia assistida indiscriminadament és, també, una vivència colpidora, que fa reflexionar, i evidencia la falta d’escrúpols del règim de Hitler i els seus col·laboradors, amb el seu programa «Aktion T4» que pretenia acabar amb tota aquella població que ells consideraven «no dignes» de viure.
Així, doncs, el projecte Manresa-Mauthausen ha donat l’oportunitat a aquest grup de joves de prendre consciència d’una història que sembla molt llunyana, però que és més propera del que pensem i dels perills que es puguin tornar a repetir fets com aquells, ja que estem assistint a uns moments claus a Europa, amb una manca de suport a les democràcies occidentals, que s’han vist desprestigiades, en part, per la inacció de polítiques valentes per fer front al feixisme.
Ells s’enduen el record que arreu encara s’arrosseguen les conseqüències d’aquella tragèdia, de la importància de combatre el feixisme i de no oblidar mai aquells que van lluitar i van morir en defensa de la llibertat.
En el viatge d’aquest any hi han participat l’INS Gerbert d’Aurillac, l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Manresa Sis i l’INS Pius Font i Quer. Podeu veure un reportatge gràfic en aquest enllaç.
