Orientacions sobre els principals arxius i els seus fons

1.- Els arxius municipals

Sala de consulta de l’Arxiu Històric de Girona. Fotografia: web Arxiu Històric de Girona.

Els arxius municipals gestionen, principalment, la documentació dels seus ajuntaments i de les entitats que en depenen (organismes autònoms, empreses públiques, etc.). No obstant això, cal tenir present que, en ocasions, la documentació dels ajuntaments no roman als arxius municipals, sinó als arxius comarcals. En aquest sentit, hi ha tres models d’arxiu municipal, en funció del tamany i categoria del municipi a què pertanyen:

  1. Municipis caps de comarca: els seus ajuntaments estan obligats a tenir un arxiu municipal, però si s’acorda una gestió conjunta del centre amb el Consell Comarcal, transfereixen la documentació històrica a l’arxiu comarcal.
  2. Municipis de +10.000 habitants: els seus ajuntaments estan obligats a tenir un arxiu propi, el qual custodia tota la documentació de l’Ajuntament.
  3. Municipis de -10.000 habitants: els seus ajuntaments poden tenir arxiu municipal. Si opten per no tenir-ne, han de transferir la documentació històrica a l’arxiu comarcal.

Pel que fa a la documentació més habitual que podem trobar als arxius municipals, en destaquen les següents tipologies:

ÈPOQUES MEDIEVAL I MODERNA

  1. Privilegis: documents de gran solemnitat i d’enorme valor gràfic (mercè de la inclusió de caplletres, signatures, segells pendents, etc.), recullen els drets i prerrogatives que els monarques van atorgar als municipis (dret d’erigir muralles, de cobrar imposicions, etc.).
  2. Llibre d’acords o ordinacions del Consell: recull actes de les sessions del Consell municipal, on es discutien els afers públics. Constitueixen els antecedents dels llibres d’actes del Ple actuals. Molt interessants tant pel que diuen com pel que callen (per exemple, en casos de bruixeria).
  3. Llibre racional o dels comptes municipals: llibre de comptabilitat que anotava els ingressos i despeses de l’ens municipal. Permet estudiar a través de la fiscalitat multitud de temes, com ara com se sostenien les guerres (moviments de tropes, sometent, etc.).
  4. Llibres del mostassaf: llibre on es recollien les principals ordinacions que regulaven aspectes de la vida pública. Constitueixen els antecedents de les actuals ordenances. Poden servir, per exemple, per realitzar treballs sobre normes de convivència ciutadana.

 ÈPOCA CONTEMPORÀNIA

  1. Mesures sanitàries: inclou, entre d’altres, documentació del cementiri, que permet veure l’impacte de les epidèmies al municipi, o projectes urbanístics de desplegament de la xarxa de clavegueram, que mostren la preocupació per prevenir les epidèmies a escala local.
  2. Entitats: les entitats polítiques havien d’informar el govern civil i l’ajuntament de la seva constitució, estatuts, reunions i activitats, etc. Aquesta documentació ens permet estudiar teatres, societats corals, ateneus, partits polítics, sindicats, agrupacions, entitats, etc.
  3. Padró Municipal d’habitants: font clàssica per a estudis demogràfics i genealògics, amplia les dades que anteriorment a la seva aparició (mitjans del segle XIX) només trobàvem en fogatges, talles i altres impostos municipals.
  4. Planificació urbanística i projectes d’obres: els plànols del municipi i els projectes d’urbanització i de construcció d’obra pública, que apareixen a finals del segle XIX, ens permeten estudiar l’evolució urbana del terme municipal.
  5. Documentació sobre educació: com que des de finals del segle XIX hi ha escoles municipals, podem trobar diferents documents que informen de com era l’educació pública de l’època, com ara censos d’alumnes, inventaris de material escolar que hi havia a les aules, horaris, reglaments dels centres educatius, actes de les visites d’inspecció escolar o llibres de la Junta de Primera Instrucció.

2.- Els arxius «de Barcelona»

Arxiu Nacional de Catalunya. Fotografia: web Arxiu Nacional de Catalunya.

Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)

És el principal dels arxius de la Generalitat de Catalunya. És l’arxiu general de l’administració i com  arxiu històric recupera tota la documentació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial, té una especial rellevància per al coneixement de la història nacional.

Té un servei didàctic per a treballs de recerca adreçat a professors i alumnes.


Arxiu Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona

L’arxiu ubicat al Govern Militar de Barcelona conté el fons dels Procediments Militars produïts a Catalunya durant la postguerra per l’Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar.  Són 81.966 procediments judicials militars contra 78.331 persones represaliades pel franquisme entre 1937 i 1980.


Arxiu Central del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l’Audiència Provincial de Barcelona

A l’Arxiu Central del TSJC i de l’APB es conserven accessibles com a fons històrics, entre altres, els següents: jutjats d’instrucció de Barcelona (1936-1939),  jutjats d’instrucció de partits judicials de la província de Barcelona (1936-1939), tribunals populars de Barcelona (1937-1938), Jutjat Especial de cementiris clandestins (1937) i Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Barcelona (1939-1942).


Arxiu de l’antic Govern Civil (Subdelegació del Govern espanyol a Barcelona)

1.400 metres lineals. Documentació entre els anys 1866-2008.

Documentació sobre l’antic govern civil de Barcelona. Informes policials sobre les activitats de l’oposició franquista i la documentació sobre els conflictes laborals.

Fons no inventariats. Pràcticament abandonat. Instal·lacions inadequades. Accés difícil. Falta de personal.

secretario_general.barcelona@ap.mpr.es


Biblioteca de Catalunya (BC)

És la Biblioteca Nacional de Catalunya i, per tant, és la biblioteca de referència, la que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l’adquisició dels fons impresos a Catalunya.

No obstant això, hi han estat dipositats nombrosos llegats d’arxiu de famílies il·lustres, i d’artistes, escriptors i polítics, i també d’associacions i institucions, en les èpoques en què no existia l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Per a una recerca sobre personatges destacats pot ser útil mirar si hi ha correspondència seva a la secció Manuscrits i Fons personals, de l’arxiu històric de la BC. Cal mirar en els catàlegs per veure els destinataris o remitents de les cartes.

També té un ric fons gràfic, fotogràfic i musical, una part del qual digitalitzat i en línia.

Nota: el carnet de la BC pot ser una via d’accés al préstec universitari o a la reproducció de bibliografia especialitzada, a través del catàleg col·lectiu de les universitats catalanes (CCUC).


Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA)

Conté els fons de l’Arxiu Reial de Barcelona (reis de la corona d’Aragó), de la Generalitat, la Reial Audiència… fins a 1714/1770; d’ordres religioses i militars (pot interessar el fons de les desamortitzacions, de monestirs.. fins 1940); i Hisenda (fins XIX).

Però compte amb el fons “Divers” i “Col·leccions”!: és un calaix de sastre amb fons d’institucions i personals, que pot arribar fins a dia d’avui, fruit de compres o donacions. I conté coses que no apareixen en el quadre de classificació.

Conté documentació de les juntes de govern de l’etapa napoleònica.

L’ACA pertany al Ministeri de Cultura espanyol, i amb ell entrem en el terreny dels arxius propietat de l’estat espanyol, que té un portal comú: el PARES.


3.- Els arxius estatals

Papers de Salamanca. Fotografia: diari Vilaweb, 27/01/2017.

Arxiu General Militar de Guadalajara

És un arxiu històric estatal gestionat pel Ministeri de Defensa.  Agrupa informació de zones de reclutament, lleves, alguns camps de concentració, batallons disciplinaris, regiments, etc… sobretot del segle XX, però també informacions militars diverses des del segle XVII.


Archivo Militar de Segovia


Archivo General Militar d’Àvila


Archivo Militar Villaviciosa de Odón

Conté l’Archivo Histórico del Ejército del Aire.


Archivo General de la Administración/Alcalà de Henares (AGA)


 Archivo Histórico Nacional


Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca)


4.- Els arxius de l’exili

Arxiu Nacional de França. Seu de Pierrefitte-sur-Seine, París. Fotografia: web Archives Nationales.

Dos fons especials per tenir en compte:

L’Arxiu del Departament dels Pirineus Orientals (Perpinyà) i l’Arxiu Nacional de França (París)

Aquests dos arxius contenen llistats de refugiats del 36 i del 39 a França, i fitxes i expedients personals de la policia francesa.

En el cas de l’Arxiu Nacional de França cal llegir les fitxes d’ajuda que ha editat el mateix ANF i recentment s’ha digitalitzat i posat en línia l’inventari amb els milers d’expedients personals de la policia que arriben fins a juny de 1940 i dels quals pot demanar-se’n una reproducció. Cal, però, tenir el carnet d’usuari ANF i accedir-hi per una plataforma virtual.

En el cas dels arxius del departament dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord, França), les sèries més interessants per als refugiats i exiliats són la 1M i la 4M, però no estan en línia.

En canvi, tenen les fitxes dels refugiats dels camps d’Argelers i de Rivesaltes a partir d’una data força posterior al febrer de 1939, quan es va produir l’arribada en massa i sense registres de la major part de l’exili republicà. En tot cas, fan gratuïtament la recerca. Només cal fer-ne la petició per correu electrònic precisant el nom, data i lloc de naixement de la persona buscada.

L’Arxiu Nacional de França (a Pierrefitte-París) té una còpia digitalitzada dels fons de l’arxiu del Comitè Internacional de la Creu Roja a Bad-Arolsen (Alemanya), que conserva els documents recuperats sobre individus desapareguts i desplaçats a la Segona Guerra Mundial, entre els quals els deportats als camps de concentració nazis. Conserva dossiers nominals dels deportats catalans als camps de Mauthausen i Gusen, entre altres.

El Service Historique de la Défense (SHD) -els arxius militars francesos- tenen un fons a l’arxiu de Vincennes (París) sobre resistents, que inclou els republicans espanyols incorporats al maquis o a les FFL, i dossiers nominals a l’arxiu de Caen (documentació del ministeri d’antic combatents i víctimes de guerra) que conté papers de republicans deportats, capturats o represaliats, i les indemnitzacions que podien sol·licitar.


5.- El arxius on line. Fons digitalitzats en línia

ARCA. Arxiu digitalitzat de revistes catalanes que ja no es publiquen.

Testimonis orals

Banc de la Memòria Democràtica.


Documents

Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC):

Arxiu Nacional de Catalunya. Fons digitalitzats en línia.

Biblioteca de Catalunya. Fons digitalitzats.

Conté revistes i diaris, manuscrits i fons personals, llibres impresos, materials gràfics i partitures musicals i gravacions.

Portal de Archivos Españoles (PARES)


Premsa històrica

 Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA)

Col·leccions completes de revistes que ja no es publiquen, d’àmbit supralocal la majoria.


Fons locals

Trencadís. Fons locals digitalitzats de les biblioteques municipals.

Conté tant diaris i revistes locals com fotografies.


De conjunt

Memòria Digital de Catalunya (MDC)

És un repositori cooperatiu de col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni o que formen part de col·leccions especials d’institucions científiques, culturals i/o erudites catalanes.


Autors: Joaquim Aloy, Pep Castilla, Aram Magrins, Conxita Parcerisas, Jordi Pons.

Juliol, 2018