L’Escola
L’escola també els la proporcionava el partit i era gratuïta. La Dolors va assistir primer a l’escola dels petits, de 3 a 5 anys i, més endavant, a l’escola dels pioners, de 6 a 14 anys.
Pel que fa al l’escola dels petits, en té molt bons records. Era mixta amb uns 15 nens per classe. L’espai era ampli, ple de materials per jugar, encara que el mobiliari era senzill. Recorda que jugaven molt i feien gimnàstica, dansa i música. També els ensenyaven les lletres i els números. Portaven una bata que els proporcionava l’escola. S’hi quedaven a dinar, i els servien una sopa molt bona, anomenada borsh, feta amb remolatxa, pastanaga, patata i col i, a vegades, també hi havia trossos de carn. També els donaven cansalada fregida. Recorda jugar al pati i fer-hi gimnàstica, una matèria a la qual es donava molta importància.
L’escola dels pioners era més gran i estava ubicada en un edifici de fusta molt antic. També s’hi quedaven a dinar, i recorda que el menjar era bo: gairebé sempre hi havia carn de porc i borsh. Era mixta i hi havia uns 25 alumnes per classe. S’hi impartien totes les matèries convencionals, tot i que recorda treballar molt les matemàtiques, la música, la dansa i la gimnàstica.
Pel que fa a la música, podien triar l’instrument i ella va escollir el piano. Utilitzaven llibres de text, dels quals en conserva un de gramàtica. No hi havia cap matèria dedicada específicament a ensenyar política, aquests temes s’incloïen dins la matèria d’Història. Recorda que es parlava molt del comunisme i de Stalin. La matèria de religió no existia.
Recorda sortir al pati per fer molt esport i també assajar-hi taules gimnàstiques. En el seu temps lliure, a més de jugar amb els amics, també feia reforç extraescolar; tenia dos professors particulars, un de piano, d’origen espanyol, que es deia Cabestany, i una professora de castellà. El català li ensenyava la seva mare.
També recorda participar en espectacles que s’organitzaven pels pares. Hi havia un fort sentiment de comunitat escolar. Li agradava molt l’escola, i hi era molt feliç. Gairebé un cop per setmana els portaven a veure teatre, a escoltar concerts de música o a espectacles de dansa.
Les Colònies
Però, els records més intensos i feliços els guarda del temps que dedicaven als campaments o colònies escolars. Es realitzaven durant uns quinze dies després d’acabar el curs, al juny. Els mateixos professors de l’escola n’eren els organitzadors. Anaven a Odessa, a Ialta o a algun kholhoz de Crimea. Treballaven l’autonomia individual i el treball en equip, es banyaven al mar, feien molta gimnàstica i s’ho passaven molt bé.
