La casa on vivien
La família vivia en un complex de cases adossades de fusta, de dos pisos d’alçada. Ells vivien al pis de dalt. Constava de dues habitacions i una cuina, que alhora era la sala d’estar. Les cases feien un cercle amb un gran pati interior i al mig hi havia els lavabos comunitaris. Aquests pisos els els proporcionava el PCUS i no havien de pagar ni lloguer, ni llum, ni gas, ni aigua.
Quan la Dolors tenia tres anys, va patir un accident a causa d’un fogonet de petroli que va provocar un incendi a casa. Va ser un gran ensurt per a tothom.
Recorda jugar amb unes nines que tenien el cap de fusta i el cos i el vestit els havien de confeccionar les mares. Ella, encara, en conserva una, que es diu Katiuska. També recorda baixar al pati del complex a jugar amb altres nens, a saltar a corda i a la xarranca. A l’hivern, feia molt fred i nevava força.
Al complex eren els únics espanyols. La política del govern consistia a distribuir els refugiats per diferents barris i zones rurals per evitar la creació de guetos.
La vida quotidiana
A casa no patien penúries, però tampoc gaudien de luxes. La Dolors recorda portar l’esmorzar a l’escola amb pa blanc i veure com altres nenes menjaven pa negre, i li demanaven que els el deixés tastar. Com que els pares tenien càrrecs polítics, rebien moltes visites i, normalment, a cada visita els feien obsequis, que solien ser quelcom de menjar. Conserva records molt feliços amb la família, encara que el pare sovint havia de marxar de viatge per la regió visitant barris i kholhozos on hi havia espanyols.
Celebraven intensament dues festes a l’any: la de Cap d’Any i la de la primavera. De la de Cap d’Any recorda un ambient “nadalenc”, amb molts arbres adornats i tot ple de neu. A la primavera feien la festa dels lilàs.
