La Montserrat Planas, el Pedro Martínez i la seva filla Dolors Martínez van ser els membres d’una família d’exiliats que va viure a l’URSS durant els anys posteriors a la Guerra Civil espanyola fins al 1957. Els pares s’havien significat políticament: eren d’esquerres, militants de partits comunistes, ella del PSUC i ell del PCE. El seu compromís públic va fer que, al final de la Guerra Civil, haguessin de marxar a l’exili per protegir la seva vida. Tots dos tenien una vida força arrelada a Espanya, on havien format les seves famílies: ella, a Manresa, estava casada i tenia un fill; ell, a Linares, també estava casat i amb un fill.
La història que us expliquem ens mostra, d’una banda, totes les peripècies que la Montserrat i el Pedro van viure en un exili que els va separar de les seves famílies, els va portar a l’URSS i els va unir per crear-ne una de nova. D’altra banda, també és la història d’una nena, la Dolors, nascuda a Simferòpol, on va viure la infantesa, i que va haver de tornar a la Manresa franquista amb la seva mare.
La metodologia emprada en l’elaboració d’aquest treball té dos apartats. En el primer, fem servir dues fonts secundàries i una de primària. La primera font secundària és de tipus bibliogràfic. La segona són els records que la Dolors Martínez conserva del que li havien explicat els seus pares. La font primària és excepcional, són les memòries del Pedro Martínez. En aquest primer apartat expliquem l’exili de la Montserrat Planas i del seu marit. En canvi, el segon apartat es basa sobretot en una font primària: concretament els records que la Dolors té sobre la seva infantesa a l’URSS i la seva arribada i adaptació a l’Espanya franquista.
