Infantesa i joventud
Pedro Martínez Jiménez va néixer a Linares (Jaén) el 29 de juny de 1907. Quan tenia 11 anys va tenir un accident a conseqüència del qual va quedar coix i per aquest motiu no va haver d’anar a la guerra. El seu ofici era sabater. L’any 1928 va entrar a formar part del Partit Comunista d’Espanya i de la UGT. De ben jove va participar en activitats revolucionàries i, l’any 1930, en les vagues que van precedir a la caiguda de la Dictadura del general Primo de Rivera i la posterior caiguda de la monarquia.
El compromís polític
El desembre del 1931, va formar part del comité que va dirigir durant quatre mesos la vaga del sabaters de Madrid. L’any 1932 va ser membre de la direcció del Sindicato de Zapateros de Madrid. Posteriorment es va traslladar a Linares i, com a membre del Comitè Provincial del Partit Comunista d’Espanya, va formar part de la direcció de les vagues que van protagonitzar els miners de la zona.
Des del 1932 ja no va realizar cap altra feina que no fos la de reorganitzar i dirigir el PC a les províncies de Còrdova i Jaén, per la qual cosa va ser perseguit i fitxat, i va portar una vida al llindar de la legalitat. El novembre del 1933 va ser candidat a diputat a Corts pel PCE. El juny de 1934 va començar a tot l’Estat la vaga general dels camperols, i ell en va ser el principal dirigent a la província de Còrdova. El 21 de juny va ser detingut i empresonat durant tres mesos fins que va ser alliberat per la pressió del sindicat.
El 4 d’octubre va començar a Espanya una vaga general que, a Astúries, es va convertir en una revolució socialista. A Catalunya, el president Lluís Compays va proclamar l’Estat Català i es va produir la detenció del govern. El Pedro va ser perseguit i va passar a la clandestinitat, fins que el Comitè Central del PC li va facilitar la sortida a França on va romandre dos mesos de forma il·legal, fins que es va embarcar al port d’Anvers en el vaixell “Rion” en direcció a l’URSS, on va arribar Novorossysk el març de 1935.
La guerra civil
Va viure a l’URSS fins al març de 1936, concretament a Moscou, on va estudiar a l’Escola Internacional Leninista. A l’abril de 1936, amb el triomf del Front Popular, va tornar a Espanya i es va casar. Per indicació del Comitè Central va passar a formar part del Comitè Provincial de Jaén com a Secretari d’Organització. El 18 de juliol de 1936 es va produir la sublevació militar i, com a membre del Comitè Provincial del Front Popular, va actuar a Jaén per frenar-la, cosa que es va aconseguir.
De juny de 1936 a juny de 1937 va ser conseller d’Abastiments a la província de Jaén i, durant aquest període, va néixer el seu fill. El març de 1937 va ser escollit membre del Comitè Central del PC i el mes de juny va passar a treballar a València a la secretaria d’organització del partit. El 1938 el Bureau Polític del partit s’ubicà a Barcelona, i ell va ser destinat a Albacete en qualitat d’instructor del Comitè Central fins al 26 de març quan, per ordre del Bureau Polític, va marxar cap a Alacant per sortir d’Espanya.
L’Exili: Algèria-l’URSS
Va sortir d’Alacant el 29 de març de l’any 1939. Va arribar a Orà (Algèria francesa) el 2 d’abril, on va ser internat en un camp de concentració fins al 5 de maig, quan va ser reclamat per l’embaixada soviètica per sortir cap a l’URSS. Des d’Orà va viatjar cap a Marsella i d’allà amb tren cap al port de Le Havre, al nord de França, i a continuació va viatjar fins a Leningrad. Des d’allà va passar a Járkiv i després a Moscou, on, des del juliol de 1939, va treballar per a la Junta Central del partit fins que l’any 1941, a la capital, va iniciar la seva relació amb la Montserrat Planas.
A l’octubre de 1941 va ser evacuat a Kokand (Uzbekistan). El novembre de 1944, tots els emigrants que vivien a Kokand van ser traslladats a Crimea. Allà va començar a treballar en el sector agrari fins al juny de 1945, quan, per indicacions de la delegació del PC d’Espanya a Moscou i del Comitè Central, es va traslladar a viure a Simferòpol, on va treballar com a instructor del M.O.P.R. (4) fins al 1947. Va passar un temps formant-se a Moscou. Aquell mateix any va néixer la Dolors, la seva filla. El desembre de 1951 es va casar amb la Montserrat Planas. Va morir el gener de 1952.
