Infantesa i joventut
Montserrat Planas i Carbí va néixer el 21 de juny de 1906 a Sant Martí de Maldà (Lleida). Va ser la quarta de set germans, els dos primers, nois i la resta, noies. Filla de masovers, les possibilitats de millorar les seves condicions de vida van portar el seu pare a traslladar-se a Manresa, on va entrar a treballar com a carreter a la fàbrica del Guix (Bertrand i Serra). La seva mare es va dedicar a cuidar els fills i a les tasques de la llar.
La Montserrat va estudiar al col·legi del Guix, que pertanyia a la fàbrica, amb la mestra Teresa Llasera, de qui guardava molt bons records. Amb ella va adquirir l’hàbit de la lectura i es va interessar especialment per llibres de contingut social i polític, que aconseguia gràcies a la seva mestra. Als 11 anys va començar a treballar a la mateixa fàbrica on treballava el seu pare, fent de filadora. Tenia un caràcter fort i també carisma. Ben aviat va entrar a formar part de la UGT, participant activament en assemblees i mobilitzacions. La seva lluita per millorar les condicions laborals dels companys aviat la va portar a fer tasques directives dins el sindicat.
Als 24 anys es va casar amb Enric Castellà i Vila, fill d’una coneguda família manresana propietària de l’empresa que oferia el servei d’autobusos a la ciutat i la rodalia. Ell hi treballava de mecànic i no va mostrar tanta passió pel sindicalisme ni per la política com la seva dona, encara que anys més tard també va ser militant del PSUC. El 14 de juny de 1932 va néixer el fill de tots dos, Eliseu Castellà Planas. Vivien al Passatge de Bernat Oller de Manresa. La maternitat no va impedir a la Montserrat mantenir una activitat sindical i política intensa. Va formar part de l’organització Socors Roig Internacional (1), entitat que ja existia en el període de la dictadura del general Primo de Rivera i que durant aquells anys actuava de forma clandestina; més endavant es va legalitzar amb l’arribada de la II República. Quan la Creu Roja va assumir les funcions de l’OSR, la majoria de les dones que en formaven part van ingressar a la Unió de Dones de Catalunya (2).
El compromís polític. La Guerra Civil
El 20 d’octubre de 1936, la Montserrat es va afiliar al PSUC (3). Després, en va assumir la secretaria femenina de Manresa i, posteriorment, la secretaria sindical del Comitè Comarcal. A l’inici de la Guerra Civil va formar part del Consell d’Empresa de la fàbrica Bertrand i Serra quan aquesta fou col·lectivitzada. Després de durs debats amb els membres del Comitè de la CNT, va aconseguir que el director de la fàbrica, Fèlix Busquets, presidís el Consell i així es va millorar l’organització del treball. Aquest fet va ser molt important en el futur, quan passats molts anys la Montserrat va tornar de l’exili.
En el Ple municipal de l’Ajuntament de Manresa del 30 d’abril de 1938, el PSUC va presentar la dimissió de sis dels seus regidors, que marxaven al front, i va proposar en lloc seu Josep Boixader, Àngel Corbella, Montserrat Planas, Ramon Mata, Ramon Cabot i Joan Figuerola. La proposta es va acceptar, i així la Montserrat va esdevenir la primera dona a formar part del consistori manresà. Va desenvolupar la seva tasca a la regidoria de la Propietat Urbana, amb el repte important de procurar allotjament als refugiats que arribaven a Manresa. En un dels bombardejos de la ciutat de Manresa, una bomba va caure a casa seva i la va destruir.
L’exili a França i a l’URSS
El 23 de gener de 1939, el dia abans de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, un cotxe del partit es va presentar a l’Ajuntament a buscar-la. Li van dir que la seva vida corria perill i que havia de marxar del país. En arribar a França, va ser internada al camp de refugiats d’Argelers.
El maig de 1939, el Partit Comunista d’Espanya va reclamar-la als dirigents del camp d’Argelers. Li van enviar un bitllet de tren per anar a la ciutat de Le Havre, al nord de França. Allà amb l’ajut del PCE, es va embarcar al vaixell Kooperatsia direcció a l’URSS.
En arribar a Leningrad, els refugiats van ser atesos per la Creu Roja i, al cap d’uns dies, van ser traslladats en tren a la ciutat ucraïnesa de Jàrkiv. Hi va viure fins al juliol de 1939, quan la van traslladar a Poddolsk, a la rodalia de Moscou, on hi va romandre unes setmanes fins que es va instal·lar a la capital. Va ser allà on va iniciar una relació amb Pedro Martínez Jiménez.
L’avenç de les tropes alemanyes prop de Moscou va fer que el govern soviètic enviés els refugiats espanyols cap a l’Est. La Montserrat va viatjar fins a la ciutat de Kokand, a l’Uzbekistan. L’any 1944, després de les successives derrotes alemanyes, els van enviar a Simferòpol, Crimea. Aquell mateix any va rebre la notícia de la mort del seu primer marit, Enric Castellà, en un hospital de Toulouse.
L’any 1945 va néixer la Dolors, fruit de la seva relació amb Pedro Martínez, que treballava pel PCUS. L’any 1951 es van casar (la Dolors tenia sis anys) i l’any 1952, després de patir greus problemes de salut, el Pedro va morir. La Montserrat va quedar vídua amb la seva filla i el PCUS li va encarregar les tasques que havia fet el seu marit.
El retorn a Manresa
A partir del 1955, la política exterior espanyola va canviar i molts refugiats i exiliats van veure la possibilitat de retornar a Espanya. La Montserrat també, ja que volia retrobar-se amb el seu fill.
Després de viatjar a Moscou per gestionar el retorn a Espanya, finalment, l’any 1957, la Montserrat i la Dolors van viatjar des d’Odessa fins al port de Castelló de La Plana i, des d’allà, van anar cap a Barcelona i Manresa, on van arribar el 25 de gener. Per fi es va poder retrobar amb el seu fill, l’Eliseu Castellà.
Els primers anys a Manresa van ser molt difícils. El seu fill es va casar al cap d’un mes de l’arribada d’elles i van tenir poc contacte. Malgrat que la Montserrat va trobar feina ben aviat a la fàbrica Bertrand i Serra, va tenir moltes dificultats per trobar un habitatge digne per a ella i la seva filla, ja que l’acollida i les relacions amb la família no van ser com esperaven. D’altra banda, la seva filla tenia molts problemes per integrar-se. Ambdues van patir el rebuig social, la Montserrat era una coneguda comunista i la Dolors era “la russa”.
La Montserrat se sentia controlada pel règim franquisme. Va haver de viatjar a Madrid en diverses ocasions sota el control de la Delegació del Govern per als repatriats de l’URSS i, quan el general Franco visitava Manresa o Barcelona, rebia l’ordre de no sortir de casa. Malgrat tot, mai no va renunciar a les seves idees i, quan va poder, va renovar la seva militància al PSUC de Manresa, però no va participar-hi de forma activa.
Els darrers anys de la seva vida va viure sempre a casa de la seva filla Dolors i el seu marit, Josep Boixadé Bonsfills. A principis dels anys vuitanta va fer un viatge turístic a Rússia. Va trobar el país molt canviat i no el va identificar gens amb el que havia conegut. Va morir a Manresa l’any 1987.
- OSR. Socors Roig Internacional, entitat de caràcter internacional creada amb l’objectiu d’ajudar els damnificats a causa de les guerres i conflictes.
- UDC. Unió de dones de Catalunya, entitat creada amb l’objectiu d’unir tots els esforços de les dones en la lluita contra el feixisme; els donaven formació com a infermeres i en tota classe d’activitats útils al front de guerra.
- PSUC. Partit Socialista Unificat de Catalunya, partit polític català d’ideologia comunista que va existir entre el 1936 i el 1987.