Crimea
El novembre de 1944, amb l’exèrcit alemany en retirada, els espanyols de Kokand van ser traslladats a Crimea. Es dona la coincidència en el temps amb un fet històric terrible protagonitzat per Stalin: la deportació massiva dels tàrtars de Crimea, coneguda com la Sürgünlik, amb el pretext que havien col·laborat amb els nazis. El lloc de destí dels tàrtars va ser, majoritàriament, l’Uzbequistan, precisament d’on havien marxat els espanyols. Es calcula que a l’Uzbequistan hi van ser deportats més de 150.000 tàrtars.
En arribar a Crimea, la majoria dels espanyols van anar a parar a diferents Kholhozos, granges explotades col·lectivament i que depenien directament de l’administració. Però, en el cas de la Montserrat i el Pedro, van ser assentats a la ciutat de Simferòpol. Els van proporcionar habitatge i feina. Van viure concretament al carrer Nekrasova, 40 (Vall de Fordana). Tots dos van començar treballant en l’agricultura fins que ella va poder canviar i començar a treballar en una fàbrica tèxtil. Ell va haver de deixar la feina al camp per dedicar-se a fer d’instructor del M.O.P.R .
El treball del Pedro Martínez a Simferópol
El Pedro Martínez era el referent dels espanyols de la zona. Visitava Kolkhozos i elaborava informes sobre les condicions de vida dels espanyols, sobre les seves necessitats i preocupacions, especialment pel que fa al contacte amb els seus familiars a Espanya. També informava sobre les necessitats d’habitatge, els estudis dels fills, problemes de convivència i queixes relacionades amb el dia a dia. Ell era l’encarregat de traslladar aquests informes al partit, que intentava de resoldre el que podia. A més, organitzava reunions dels membres del partit i les seves famílies que es trobaven sota la seva jurisdicció. Un cop l’any feien estades a diferents llocs del país per compartir consignes polítiques i reforçar la convivència.

