Els motius per tornar
La Montserrat va tenir sempre la intenció de tornar a Manresa per retrobar-se amb el seu primer fill, l’Eliseu Castellà. La mort del Pedro va intensificar el seu desig de retorn. A través de la Creu Roja va poder rebre informació periòdicament sobre la situació del noi des de l’any 1942. Els canvis polítics a Espanya, que a partir del 1955 va començar a obrir-se a l’exterior, van fer que la Montserrat iniciés les gestions per tornar a Manresa.
El més important era aconseguir que uns manresans assumissin la responsabilitat de fer-se càrrec d’ella i de la seva filla. La seva germana, Sofia Planas, i el seu marit, Emilio Barris, van iniciar una fluïda correpondència amb la Montserrat i, finalment, va aconseguir el permís per al retorn. La Sofia li va comentar que rebien les seves cartes obertes, per tant, la policia espanyola en controlava el contingut. En canvi, les cartes que arribaven a l’URSS sempre les rebien tancades.
La Montserrat sabia que des del 1955 ja havien sortit cinc vaixells plens d’espanyols que feien el viatge de retorn. A finals del 1956 van haver de viatjar a Moscou per tramitar tota la documentació i, a principis de 1957, els van lliurar els bitllets i els papers per embarcar-se a la ciutat d’Odessa. El govern de l’URSS els va comunicar que només podien sortir del país amb 300 pessetes. Pel que fa a objectes valuosos, es van emportar un aparell de ràdio, una càmera de fotografia i uns prismàtics, tot per regalar-ho a la família.
El viatge de tornada
La Montserrat i la Dolors van fer el viatge amb el vaixell Krim (Crimea), que va sortir del port d’Odessa amb 600 espanyols, en direcció a Castelló de la Plana. La Dolors recorda un viatge molt incòmode, en un vaixell petit i vell i amb dies sencers de mala mar.
En arribar, els van dur a una gran nau amb el terra ple de palla, on s’hi van estar dos dies. Quan els van cridar, van haver d’ensenyar la documentació i, finalment, els van rebre la Sofia Planas i l’Emilio Barris, que van signar conforme les acollien. Seguidament, van agafar un tren que els va portar fins a Barcelona i, després d’un viatge llarg i molt lent, van arribar a Manresa; segons la Dolors eren quarts de set de la tarda del 21 de gener. La Dolors té la imatge d’una ciutat fosca i freda.
