Amb imatges del paisatge urbà de la ciutat i de l’interior del Casino i d’obrers retirant les tribunes de fusta instal·lades per a rebre el dictador

Memoria.cat incorpora al seu portal de webs un curt de 15 minuts d’un gran interès documental. Es tracta de les noces dels manresans Miquel Prunés i Maria Àngels Feixas, amb escenes ubicades a l’interior i l’exterior de la basílica de la Seu i del Casino. El casament va tenir lloc el dimecres 21 de maig de 1947, l’endemà de la visita del general Franco a Manresa. La basílica va ser l’escenari del casament de dos joves de la ciutat que van haver de posposar 24 hores el seu enllaç que inicialment era programat per al dia anterior, en una coincidència impossible amb el “Generalísimo”.

Qui eren els dos contraents?

Ella era Maria Àngels Feixas Planas (1925-2010) i era filla del dentista Josep Feixas Riba que durant gairebé mig segle va visitar a l’emblemàtica Ca la Buresa. Ell era Miquel Prunés Canals (1921-2005), primogènit d’Emili Prunés Sató que era fabricant de pasta alimentària per a sopa (“La Manresana”), amb la seu de l’empresa a la Plaça dels Infants.

El nuvi era soci del Centre Excursionista Comarca de Bages (CECB) i, a banda de les sortides de lleure a la muntanya, era molt aficionat a la fotografia i al cinema, seccions molt actives a l’entitat. El seu vincle amb altres socis del centre que compartien aquestes aficions va fer possible la realització d’aquesta pel·lícula.

Maria Àngels Feixas Planas i Miquel Prunés Canals. 21-5-1947

El curtmetratge

D’un quart d’hora de durada, el curtmetratge recull la sortida dels dos contraents dels seus respectius domicilis, l’arribada, la cerimònia i la sortida de la basílica i el posterior lunch al Casino, a la sala que ara ocupa la Biblioteca. Els càmeres van ser Josep Arola i Romo, Josep Maria Font Vilaseca i Xavier Cirera Riu. Cirera i Font van ser responsables, respectivament, de les seccions de Cinema i Fotografia del CECB. Josep Arola va ser autor de films, ja inclosos a Memoria.cat, de diferents moments de la Segona República com la visita a Manresa del president Macià, imatges d’esports, festes, desfilades militars o les eleccions del febrer del 1936. Glossant un acte social familiar, aquest breu film de 15 minuts del casament Prunés-Feixas, ens dóna una visió documental de la capital del Bages al 1947, només vuit anys després del final de la Guerra Civil. El film no té so original.

El curt s’enceta amb una fugaç imatge de la Seu i passa a mostrar la posta a punt del nuvi Miquel Prunés. En la sortida del nuvi i la seva família al carrer, es pot percebre al darrere la silueta de Casa Caritat, la Fundació Cots, l’asil per a infants orfes. Els vehicles i els vestits de festa dels convidats seran algunes de les estampes que mostra el film, que ensenya també com molts curiosos s’atansen als diferents escenaris. El relat visual continua amb imatges de la baixada de la Seu i l’arribada a la basílica de familiars i convidats. Es veu clarament com els treballadors municipals  encara estan retirant les tanques i les tribunes de fusta que el dia abans havien format part de l’operatiu  de rebuda al general Franco que havia passat per l’indret abans d’entrar a la basílica sota pali.

El curt continua més tard a casa de la núvia, Maria Àngels Feixas, que sortirà també de l’edifici modernista de la Buresa per pujar a un vehicle de lloguer. Amb la seva arribada a la Seu, l’acció del curt es trasllada a l’interior de la basílica, en les escenes on la llum és menys vistosa. L’oficiant del matrimoni religiós és Mossèn Jacint Boqué, qui durant vàries dècades va ser el capellà de l’Hospital de Sant Andreu fins la seva mort, a finals dels anys 70.

Després de la seriositat de la cerimònia, els somriures i la llum guanyen protagonisme amb la sortida a l’exterior del temple, que es fa per la portalada de la façana principal, enllestida a partir del projecte de l’arquitecte Alexandre Soler i March els anys 30 del segle XX. Les imatges dels que han seguit la cerimònia denoten l’aire festiu de la jornada, amb un to més relaxat i en el marc d’uns temps de postguerra i racionament en els quals els motius d’alegria encara no sovintejaven massa.

El següent i darrer escenari és el Casino, al Passeig de Pere III. Els convidats hi accedeixen passant al costat d’unes característiques portes de ferro que encara hi van ser uns quants anys més. El gran saló va acollir l’àpat (que, atesa l’època, va ser més aviat modest) i el film mostra imatges dels convidats més joves força enriolats. Després és l’hora del ball que, com és tradició, obren els nuvis seguits pels seus pares.

Abans de l’escena final, amb el nou matrimoni al cotxe i començant el viatge de nuvis, Miquel Prunés té temps de prendre la càmera als filmadors amics i retratar uns divertits Josep Arola, Xavier Cirera i Josep Maria Font, que queden plasmats per a la posteritat.

Fill d’Emili Prunés Sató i nebot de Lluís Prunés Sató

Miquel Prunés vivia amb la seva família en un pis de l’edifici de la serradora Datzira, a la zona anomenada dels Docs, a pocs metres de la Fàbrica Nova, a la cantonada dels actuals carrers de Jacint Verdaguer i de Joan XXIII. La seva mare era la també manresana Maria Canals Ribó, i el seu pare, el ja esmentat Emili Prunés Sató, va ser membre de la Junta de Govern Provisional de la ciutat en proclamar-se la Segona República, el 14 d’abril del 1931. Posteriorment va ser regidor de l’Ajuntament de Manresa per Acció Catalana. Un germà de l’Emili, Lluís Prunés Sató, va ser el segon alcalde republicà de Manresa (juliol de 1931-desembre de 1932) agafant el relleu de Joan Selves i Carner. Lluís Prunés va tenir diferents càrrecs (governador civil de Girona,  comissari d’Ordre Públic de la Generalitat de Tarragona), així  com els de conseller d’Economia i Agricultura (maig de 1936) i de Treball (agost de 1936) del Govern de la Generalitat. Es va exiliar a França amb la seva família i, més tard, a Cuba i Mèxic, on va morir el 1964. Per tant, òbviament, Lluís Prunés no surt en aquest curt del casament del seu nebot ja que es trobava a l’exili.

Pel que fa a Emili Prunés, va ser condemnat pel règim franquista a 6 anys i 1 dia per “auxilio a la rebelión militar”, però no va haver d’ingressar a la presó.

Miquel Prunés, el mes de gener del 1939, ja en els darrers dies de la guerra, s’havia hagut d’incorporar a files amb l’exèrcit de la República amb només 17 anys.

La germana del nuvi, Maria Carme Prunés Canals, també té presència en el curt. Dos anys després (1949) es va casar amb Josep Balaguer Golobart, farmacèutic a la Plaça d’en Clavé i durant força anys catedràtic d’anglès a l’Institut Lluís de Peguera, a més de director del Lingua Club Manresa. Era germà de l’actriu Maria Assumpció Balaguer, muller del molt conegut actor Paco Rabal.

Filla de Josep Feixas Riba i Antònia Planas Bransuela i germana del “Planitas”

El pare de Maria Àngels Feixas, Josep Feixas Riba, provenia de la masia de Les Feixes de Coaner, a Sant Mateu de Bages, documentada des del 1.180 i que va pertànyer a la família fins a mitjans del segle passat. Josep Feixas era el petit de quatre germans i va estudiar la carrera d’odontologia a Madrid. La mare de Maria Àngels, Antònia Planas Bransuela, havia nascut a Santpedor i era tia del prestigiós ginecòleg Ramon Llatjós Planas, cosí de la núvia i que és un dels convidats al casament, apareixent en vàries ocasions durant la filmació. Destaca a la pel·lícula pel seu uniforme, pertanyent a la marina mercant, Pere Prat Pujol, fill de qui aleshores era el batlle  de la ciutat, Joan Prat Pons. Els Prat i els Feixas eren veïns, porta per porta, a ca la Buresa.

El germà de Maria Àngels era Josep Feixas Planas que va ser practicant d’infermeria de professió però va ser conegut sobretot a Manresa per la seva passió: els toros. De fet, va intentar obrir-se camí com a torero (amb escàs èxit) amb el nom de Pepe Planas ‘Planitas’. Va rivalitzar amb un altre company de fatigues cèlebre, conegut com ‘el Manresanito’. Polifacètic, tenia bona mà per al dibuix i va ser un dels extres locals que van treure el cap a la mítica pel·lícula “Plácido”, que va trasbalsar Manresa durant el seu rodatge el 1961. En l’obra mestra de Luis García Berlanga, Feixas hi tenia, a més, frase (“Oiga que no es cachondeo, que es la mitad de mi sueldo”) i que pronunciava durant una subhasta que tenia lloc al mateix saló del Casino que, catorze anys abans, havia acollit l’àpat de celebració de les noces de la seva germana.

Text del web: Xavier Prunés Feixas

Propietat del curtmetratge: família Prunés-Feixas

Informació de l’època: El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

Agraïments: Xavier Prunés i Àngel López Termes

Manresa, setembre del 2018