En la seva intervenció al Centre Cultural el Casino, dijous passat la historiadora manresana Rosa Toran -directora de l’Amical de Mauthausen-, va defensar la necessitat que la memòria dels camps de concentració estigui per damunt de conjuntures polítiques i econòmiques. Toran va fer aquesta reflexió en el marc del programa del centenari d’Amat-Piniella, poc després de la darrera commemoració de l’alliberament de Mauthausen, en què la manca de representants oficials del govern de la Generalitat, com també l’exigua representació de l’ambaixada espanyola a Àustria, van ser motiu de crítiques.
La historiadora manresana va agrair l’esforç dels ajuntaments de Manresa i de Santa Coloma de Gramenet, que van fer possible que a principis de maig un grup d’estudiants dels dos municipis viatgessin a Mauthausen i Gusen, en el marc d’un programa d’activitats didàctiques organitzades per l’Amical de Mauthausen i centrades enguany en la figura de Joaquim Amat-Piniella.
Rosa Toran -que va pronunciar la conferència Amat-Piniella i l’Amical de Mauthausen durant els anys de la clandestinitat- va fer un recorregut pels orígens de l’associació que presideix, nascuda al marge de la legalitat el 1962, en plena dictadura franquista, sota l’impuls i el suport de persones com Joan Pagès, Amadeu López Arias o el mateix Amat-Piniella.
En la seva intervenció, Toran també va alertar sobre un doble risc: d’una banda, el recurs a la crisi com a pretext per disminuir els ajuts públics destinats a promoure la memòria dels camps i, d’altra banda, la cada cop més freqüent banalització del nazisme a l’estat espanyol. En aquest sentit, va criticar l’última reforma del Codi Penal, que en determinades situacions pot arribar a deixar impunes fets com el negacionisme i l’apologia del nazisme. (Fotografia superior: M. Concepció Segura Sellarès)
