Cinquanta-set anys després d’haver estat publicada, la presentació a la capital del Bages de la reedició d’El casino dels senyors –la primera novel·la de Joaquim Amat-Piniella, i al mateix temps la més manresana de les seves obres-, va esdevenir divendres passat un autèntic acte de desgreuge a la memòria de l’escriptor.
L’acte -que es portà a terme al Centre Cultural el Casino, al mateix edifici de l’antic “Casino dels senyors” que inspirà a l’autor la seva novel·la- va comptar amb les intervencions de Guillem Frontera -d’Ensiola Editorial-, l’escriptor Llorenç Capdevila i el crític literari Lluís Calderer, autor de l’estudi introductori que incorpora la nova edició.
Guillem Frontera encetà el torn d’intervencions amb una queixa oberta davant “l’oblit i el silenci que planen sobre Amat-Piniella, en moments com els actuals, en què arriben a publicar-se autèntiques porqueries”. El director literari d’Ensiola Editorial defensà també la qualitat literària del conjunt de l’obra de l’escriptor manresà, més enllà de K.L. Reich, “que per la seva extraordinària categoria ha eclipsat els altres títols d’Amat-Piniella”, com és el cas de Roda de solitaris –“una de les grans novel·les de la nostra literatura, a l’entorn de la guerra”-, o la mateixa El casino dels senyors.
Al seu torn, Llorenç Capdevila va oferir una síntesi d’El casino dels senyors, que va descriure com una obra mordaç, crítica i plena d’ironia, al voltant del microcosmos constituït per l’edifici que era el punt de trobada emblemàtic de la burgesia manresana, una classe que retrata a través de la dialèctica entre les aparences i la realitat, la doble moral i la successió cíclica dels esdeveniments, que garanteix la continuïtat i el manteniment del statu quo.
La vetllada finalitzà amb la intervenció de Lluís Calderer, que se centrà en l’episiodi de l’expulsió de Manresa de Joaquim Amat-Piniella, el 2 de gener de 1960, amb motiu d’una visita que efectuà a la ciutat, en què -tal com explicà- fou increpat pel dirigent falangista Fernando Pastor Campoy. Segons Calderer, aquest episodi -que marcà profundament l’escriptor, el qual pràcticament no tornaria mai més a la seva pròpia ciutat- “s’ha d’entendre no tant com un gest hostil a la fira del llibre en català que es feia a la plaça de Sant Domènec, sinó sobretot com un gest hostil a la persona d’Amat-Piniella, per la seva significació política durant l’etapa republicana”.