Poc després de la una del migdia ha arribat al Cementiri Municipal de Manresa el cotxe funerari amb les restes mortals de Joaquim Amat-Piniella i Maria Fernández Garry. Des d’avui, i per sempre més, les despulles de l’escriptor i la seva segona esposa reposen al panteó de la família Cuitó-Amat, que ha estat donat a l’Ajuntament i que passa a formar part, d’aquesta manera, del patrimoni col·lectiu de la ciutat. Un panteó arranjat expressament per a l’ocasió, on s’han insatal·lat dues plaques exteriors, que reten homenatge a l’autor de K.L. Reich -de qui reprodueixen fragments d’un poema escrit a Mauthausen- i també als manresans “que van patir i morir als camps de concentració” i a “totes les víctimes de l’horror nazi”.
Una cerimònia de caràcter laic, breu i senzilla, ha posat punt final a la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor, amb la presència de familiars -encapçalats pel seu fill, Marcel Amat-, i autoritats, entre les quals, a més de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, i Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Al so d’El cant dels ocells -interpretat per alumnes del Conservatori Municipal de Música- les urnes funeràries han estat col·locades damunt un suport i cobertes per l’alcalde amb la bandera de la ciutat. Després dels parlaments -que han inclòs també una lectura poètica per part de Lluís Calderer– les restes d’Amat-Piniella han estat dipositades a l’interior del panteó pel nét de l’homenatjat, Oriol Amat, moments després que Bernat Fernández -nebot de Maria Fernández-, fes el mateix amb les restes de la segona esposa de l’escriptor. Aquest moment -acompanyat per la música de la cançó popular jueva Donna, Donna-ha posat final a la cerimònia, que ha congregrat una setantena de persones, entre elles alguns dels estudiants de batxillerat que el mes de maig van viatjar a Mauthausen, en el marc de les activitats del centenari.
A la imatge superior, moment en què Oriol Amat, nét de Joaquim Amat-Piniella, agafa l’urna amb les restes del seu avi. A sota, vista del panteó, detalls de les plaques d’homenatge i familiars de Joaquim Amat-Piniella, asseguts en primera fila durant l’acte.
