Barcelona, a 23 de juny de 1939
Molt enyorat i estimat Camil.
A la amabilitat del teu amic Emille dec el poderte enviar aqueixa carte, le cual suposo et causarà gran alegria.
Nosaltres de salut continuem be (G a D) are que ja no puc resistir estar, per mes temps, separade de tu, si per un moment hagués suposat , que la nostra separació es pogués prolongar indefinidament, no m’hagués de cap manera, ni per res, separat de tu nano meu, aqueixa situació nostre no pot durar mes temps, tant tu com jo hem de fer els possibles per reunirnos novament. Jo per la meva part he escrit als tios de Madrid, per veure si ells poguessin fer algo per mi i tant el nen com jo poguessim anar amb tu (ja que es l’única manera de reunirse). No sé encare el que em contestaran, encare que no em faig gaires ilusions, estic tan acostumade a sofrir contrarietats, que una cosa que’m pogues sortir altrament em sobtería de debó. Per altre part si tu poguessis reclamanse, per medi d’algú; jo sobre aixó no en sé res haurias tu d’enterarte en be. […]
Ja veus que en totes les meves cartes repeteixo mil voltes lo mateix, estar junts, compartir les alegrias les amargors, lo bo i lo dolent, pero junts, sempra junts. El dissapte vaig rebra, la “Marie Claire” em date el dia 9 de juny; fa molt temps que no he rebut cap carta teva, l’únic de quant en quant alguna revista, pero l’última carta es de la fecha 25 de maig, escriume sovint, almenys que tingui noticies.
El nen com ja veuràs en el retrat, està molt gran, el diumenja passat varem anar al Canódrom amb l’Encarna i els nens i ens varem retratar, espero et plaurà veurens en care que sia en “paper”.
El despaix va rutllant, en Felips s’ho pren amb molt d’interés. Encare no m canviat de pis, doncs el teu amic l’hi sembla millor, ja que ell ha de canviar de pis per tenirlo inservible, llogarne un de mes gran i posar-hi el despaix. Lo demés jo miraria de guardar-ho a algún lloc, ja que fins que marxi (que desitjo sigui ben aviat) podria estar a casa dels meus pares i m’estalviaria el gasto del pis encare que les despesas i ganancies fossin a mitjas. Si em contestes aviat ja em diràs que et sembla tot això. Encare que en les presents circunstancies no es pot triar. M’agradaria que per el mateix conducte m’enviessis un retrat teu fet ultimament, vuy veure com estàs si encare tan “castigador”.
La família tots bé, lúnic que la yaya la setmana passade va caure davant de case i es va trencar el bras i are ha d’estar almenys un mes portant el bras en un aparell que sembla un «trimotor». Pobra dona només l’hi faltava aixó.
Les tevas germanes els hi dolt moltissim no haver marxat amb en Pepe. Pero en cuan a salut be.
No et preocupis per les coses, jo ja miro d’arreglar-ho tot lo millor posible, i espero que si he fet alguna cosa malament no t’enfadaràs ja que jo ho he fet tot de la millor manera posible. Mira d’estar tranquil, pensa força amb nosaltres, amb lo molt que t’estimem i em les ganes que tenim de veure’t, de besarte, abraçarte…fa tant de temps que m’haig de contentar en somiar-ho tot aixó. Mira a veure si es podem reunir aviat i escriu-me…escriume.
He rebut carte de l’Alba, la pobra es veu que sofreix per nosaltres.
Molts recorts d’aquell senyor que viu a Gracia i are no m’enrecordo del nom, però tu i jo ja en habiam parlat de vegades, estás molt be i m’ha vingut a visitar com a client i amic.
Sensa res mes i esperant abraçarte ben aviat t’estima cada dia mes la teva
Pepita
P.D. En una carte que et vaig envar la setmana passade et dia que habia tingut molt bones noticies de Viena. Es molt millor que cuan m’escriguis per correo em certifiquis les cartes doncs are fa molt de temps que no n’he rebut cap. Avuy fa sis anys que ens varem casar t’enrecordes?
ESTIMAT PAPA: TINC MOLTES GANES DE VEURET I VOLDRIA VENIR AVIAT, JA NO MENRECORDO DE TU. SI VINGUÉS QUINA ALEGRIA QUE TINDRIES. T’ESTIMA MOLT EL TEU NEN RAMON.
