Publiquem un treball sobre la història de les llars d’infants a Manresa (1952-2022)

Elaborat per Josefina Recasens, en col·laboració amb Justi Zapata

 

19/10/2002: inauguració de la Llar d’Infants municipal l’Estel. D’esquerra a dreta, Ramon Fontdevila, regidor de Cultura; Jordi Valls, alcalde; Josep Ramon Mora, regidor d’Educació, i Montserrat Beltran, la primera directora del centre. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Memoria.cat acull al seu portal el treball 70 ANYS D’HISTÒRIA DE LES ESCOLES BRESSOL/LLARS D’INFANTS DE MANRESA (1952-2022), una aportació rellevant i necessària de la història de la primera infància a Manresa.

El treball ha estat elaborat per Josefina Recasens, en col·laboració amb Justi Zapata. Les autores hi expliquen el procés seguit durant aquests 70 anys per fer realitat l’escolarització pública de l’etapa 0-3 anys. Fan un recorregut històric que s’inicia amb la guarderia de la Fàbrica Bertrand i Serra, d’iniciativa empresarial; continua amb tres iniciatives sota el guiatge de Càritas Manresa i de l’Ajuntament de Manresa (la Guarderia Alba, la Guarderia del Barri Mion-Puigberenguer i la Guarderia de la Sagrada Família), la creació de la Coordinadora de Guarderies de Manresa i la creació de les tres primeres Llars d’Infants de Manresa (Picarol, Espurna i Ginesta).

Segons les autores de l’estudi, Manresa ha estat un dels municipis de Catalunya amb el nivell d’escolarització pública 0-3 més alt i aquest fet té a veure amb l’existència de tres llars d’infants de la Generalitat. Manresa va ser l’únic municipi que va aconseguir-ne tres, amb estàndards de qualitat elevats, que van fer considerar a les famílies que escolaritzar els infants abans dels tres anys a l’escola pública era possible, la qual cosa va anar generant demanda any rere any. Actualment el llindar de cobertura és de gairebé 800 places públiques i més 400 de concertades o privades.

També parlen de com la pressió de la demanda i la voluntat de l’Ajuntament va fer possible la construcció de noves llars d’infants (El Solet, La Llum, L’Estel, la Lluna i el Petit Princep) i la signatura del conveni amb l’Associació d’Empreses de Bufalvent per crear la Llar d’Infants Bressolvent.

L’estudi diferencia dues etapes en aquest camí: la primera, fins a l’any 1980, en què comencen totes les iniciatives i s’aconsegueix el reconeixement de les titulacions professionals, els requeriments dels espais, la normativa de matriculació, etc. i la construcció de les primeres llars d’infants pagades pel Ministeri, i posteriorment transferides a la Generalitat. La segona, fins a l’actualitat, en la qual es consoliden els llindars d’escolarització mínima i desitjable, i s’aconsegueixen uns bons estàndards de qualitat.

Segons les autores del treball, la fita segurament més important, però, es va produir als anys 70 quan un grup d’educadors i educadores, pares i mares, varen tenir la iniciativa i varen lluitar per aconseguir l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys; van crear l’esmentada Coordinadora de Guarderies, van saber implicar-hi a les associacions de veïns, i convèncer els polítics a l’inici de la Transició per engegar uns serveis que han esdevingut imprescindibles com a serveis públics de qualitat per a la primera infància i les seves famílies.

Trobareu el treball en aquest apartat: 70 ANYS D’HISTÒRIA DE LES ESCOLES BRESSOL/LLARS D’INFANTS DE MANRESA (1952-2022).

Buscar a tot memoria.cat