Publiquem un treball de Gentil Puig Moreno (1934) sobre la importància de l’escola racionalista i el treball dels mestres Joaquima Colomer i José Alberola - Memoria.cat

Publiquem un treball de Gentil Puig Moreno (1934) sobre la importància de l’escola racionalista i el treball dels mestres Joaquima Colomer i José Alberola

21/2/1932: assemblea en què s’acorda la incorporació de l’Escola Racionalista a l’Ateneu Popular. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Memoria.cat acull a l’apartat “Treballs externs” els articles de Gentil Puig Moreno sobre ensenyament titulats: “La Renovació Pedagògica europea, 1920-1930. L‘ensenyament modern a Catalunya i Manresa” i “Joaquima Colomer, mestra a l’Escola Racionalista”.

Gentil Puig Moreno (el Pont de Vilomara, 1934), fill d’exiliat republicà a França estudià a la Sorbonne de Paris i és professor honorari de les universitats UAB i de Perpinyà. Doctor de lingüística romànica de la Universitat de Montpeller el 1980 i doctor ‘habilitat’ de ciències del llenguatge de la mateixa universitat el 1992.

És autor d’una trentena d’obres i de centenars d’articles. Els treballs sobre ensenyament que avui oferim analitzen la renovació pedagògica europea dels anys 1920-1930, amb una educació centrada en l’infant, la cooperació i la pau. A Catalunya, la renovació va trobar un terreny fèrtil amb la Mancomunitat i, sobretot, amb els governs de la República, que van impulsar una escola activa i laica. El text de Gentil Puig destaca el precedent de l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i les Escoles Racionalistes, que van combatre el model escolar dogmàtic. A Manresa, la cultura obrera va arrelar gràcies a l’Ateneu Obrer i a iniciatives racionalistes.

La Guerra Civil va accelerar el canvi educatiu amb el CENU (Comitè de l’Escola Nova Unificada). En aquest context, destaquen les figures de la mestra Joaquima Colomer, que el 1931, juntament amb José Alberola, va treballar a l’Escola Racionalista de Manresa. Malgrat que la seva estada fou breu, formava part d’un moment històric de gran efervescència educativa i transformació social. Van aplicar mètodes actius, fomentant la curiositat, la creativitat i la coeducació.

El text de Gentil Puig connecta la història pedagògica europea amb el cas català i manresà i ajuda a entendre com la renovació educativa era inseparable de les lluites socials i democràtiques. Tota aquesta tasca pedagògica va ser esborrada per la dictadura franquista.

Podeu llegir aquests treballs i la introducció corresponent en el següent enllaç.

Buscar a tot memoria.cat