En una nota manuscrita, diu d’ell mateix que “sortí [de Catalunya] al tercer mes de la guerra per haver topat amb anarquistes i comunistes a causa del salvament de persones i coses que havia dut a terme”
Ja es poden consultar a: https://www.memoria.cat/creus.gassol
A partir d’avui el nostre portal publica documentació inèdita de Ventura Gassol escrita els primers anys d’exili: es tracta de tres poesies, vuit cartes, cinc telegrames i una felicitació de Nadal que l’exconseller de Cultura de la Generalitat va enviar a Jaume Creus entre 1940 i 1943. Al seu torn, publiquem les còpies de 32 cartes que aquest envià a Gassol.
Entre la documentació conservada hi ha una nota manuscrita que Gassol va enviar a Creus quan aquest li va demanar els noms i cognoms de la seva esposa i fills, els càrrecs polítics que havia tingut i per què va sortir de Catalunya. Ventura Gassol escriu en tercera persona: “Sortí al tercer mes de guerra per haver topat amb anarquistes i comunistes a causa del salvament de persones i coses que havia dut a terme”.
“Ets l’únic que pots fer la unió”
Jaume Creus creia que en aquells moments Ventura Gassol havia de ser un home clau de la resistència catalana: “ets l’únic que pots fer la unió; si esperes que els altres la fagin, estem ben frescos i pobra Catalunya”, li deia el setembre de 1940.
“Que se ens acabi aquest Calvari que estem passant nosaltres i la nostra estimada Pàtria”
L’enyorança del país i el desig de tornar de l’exili es fa present sobretot en les felicitacions del nou any. El 1941 Creus escriu a Gassol: “Verdaderament amic, que el nou any ens porti un xic més de pau i tranquilitat dintre els nostres esperits, i que se ens acabi aquest Calvari que estem passant nosaltres i la nostra estimada Pàtria”. Al seu torn, Gassol li escriu a la vigília de Reis: “Que aquesta nit els Reis et duguin, si més no, l’esperança de la realizació del nostre somni de sempre”.
Trobareu el nou apartat del web a:
https://www.memoria.cat/creus.gassol
Les 3 poesies inèdites de Ventura Gassol
Reproducció de l’epistolari Ventura Gassol-Jaume Creus i transcripció íntegra