Publiquem les cartes del manresà Manel Prat i Pujol, desaparegut el 1938 al front de Terol

El portal de webs www.memòria.cat de l’Associació Memòria i Història de Manresa fa una nova aportació al coneixement de la guerra de 1936-39 publicant la correspondència que es conserva del manresà Manel Prat i Pujol amb la seva família que va ser escrita durant els quaranta-dos dies que va passar a les files de l’exèrcit republicà, entre el 16 de març de 1938, quan marxà de Manresa, fins el 26 d’abril que és donat per desaparegut probablement a Rubielos de Mora, Terol.

Aquest fons postal procedeix de l’arxiu de Joan Prat i Guitart i consta d’una targeta postal, vuit cartes escrites per Prat a la seva muller Ignàsia Guitart i Bohigas, nou cartes de la muller al marit, quatre cartes de Prat a la seva germana Rosa i al seu cunyat Amadeu Rosell, una carta a Prat de la seva germana Antonina i una carta d’Ignàsia Guitart adreçada a Sebastià Palol, sembla que un company de guerra, amb data del 15 de novembre de 1938 demanant-li notícies del seu marit.

Escriure serà una dèria, el cordó umbilical que uneix el soldat amb la família i, a l’inrevés, també la família confiarà a les cartes la falsa sensació de proximitat. És una correspondència de la quotidianitat, no s’hi expliquen ni batalles ni grans patiments. De la guerra, Manel Prat no en diu res llevat d’un metrallament causat per un avió franquista a l’estació de tren de Tortosa i que causà tres ferits entre el contingent que anava al front; la resta és: gana, fred, allotjament molt precari, polls, instrucció i avorriment.

Quan encara no fa vint-i-quatre hores que és fora de Manresa, ja envia una targeta postal des de Tarragona de les que facilitava l’exèrcit: “Querida esposa i fill i demés família. Sabràs que estem avui dia 17 a les 10 del matí a Tarragona. Quan sabrem on anem, ja us ho faré saber. Petons pel nen i tu molts records del que no t’oblida”.

Quan Manel Prat arriba a destí, es troba amb unes unitats republicanes en plena reorganització després d’haver perdut Terol. A Prat el van destinar a una companyia de metralladores de la 39 Divisió feta de trossos d’altres unitats. Prat va ser soldat de quota i, per tant, no va anar a fer el servei militar quan li tocava, així que l’any 1938 era un soldat sense cap mena de vivència militar; formava part d’aquelles tropes sense experiència enviades al front.

El dia 23 d’abril va començar l’ofensiva de l’exèrcit franquista cap a Castelló de la Plana i va trobar una enorme resistència republicana que la va fer aturar el dia 27. És en un d’aquests episodis de resistència contra els sublevats que mor Manel Prat. L’única notícia que rebrien els familiars que feia intuir el fatal desenllaç serien les tres cartes retornades i marcades amb una gran “D” al davant i amb el mot “Desaparecido” en el revers.

El web publica la reproducció de les cartes manuscrites i sis fotografies. També la transcripció dels fragments que millor descriuen les situacions al front i a Manresa i que fan alguna aportació al coneixement de la quotidianitat en temps de guerra a través de les vivències personals.

Hem d’agrair a Manel Prat i Guitart, el fill de Manel Prat i Pujol i d’Ignàsia Guitart i Bohigas, que ens ha fet a mans les cartes i fotografies. També a Rosa Xarpell i Santasuana, vídua de Manel Prat i Pla, nebot de Manel Pla i Guitart, per haver-nos fet fàcil l’accés a les fotografies del seu arxiu familiar.

L’autor del web és Salvador Redó i Martí.

L’enllaç del web és el següent: https://www.memoria.cat/cartes-de-Manel-Prat/

 

 

 

 

 

 

Buscar a tot memoria.cat