La primera és del gener de 1945, poc abans d’acabar la II Segona Guerra Mundial, quan Trueta formava part del Consell Nacional de Catalunya, amb base a Londres, i presidit per Carles Pi i Sunyer. Trueta considerava que el Consell era “un bon element per mitjà del qual podem actuar com a ciutadans d’un poble” i elogiava “el sentit de dignitat nacional i de clarividència” de Pi.

La segona carta és de l’octubre del 1945, quan el Consell de Londres ja no existia. Pi i Sunyer l’havia dissolt en formar-se feia poc el primer i únic govern de la Generalitat a l’exili, presidit per Josep Irla.

La composició d’aquest govern i la decisió de Pi i Sunyer de dissoldre el Consell van ser molt criticades per Josep Trueta (que havia proposat a Pi la creació d’un Directori Nacional). Trueta, en aquesta carta inèdita, expressa així la seva decepció: “la solució (?) de la crisi política catalana ens ha fet un mal tan gran que temo no puguem ja rescabalar-nos. Aquest govern no representa gairebé ningú, a part de qui ara no hauria de representar-nos. Els meus amics ací s’han mostrat estorats i a mi, personalment, m’ha fet molt de mal…”.

D’altra banda, les cartes evidencien la catalanitat de Trueta: “M’en vareix anar voluntàriament de casa a propagar pel món el que som nosaltres. Sóc independent i no estic lligat per cap passat, més que pels lligams de la fidelitat nacional”.

Podeu veure les cartes -amb la corresponent transcripció- i una selecció de les frases més significatives, en aquest enllaç: