Emili Codorniu Aran, salvat del front de guerra gràcies a la música
Emili Codorniu Aran (Corbins 1914-Manresa 1995) tenia 21 anys quan esclatà la Guerra Civil. Treballava a la fàbrica d’acabats Minorisa de Manresa i resseguia els balls i concerts que es feien a la ciutat; la música era una passió i la seva formació particular. Va aprendre a tocar el trombó i participà en alguna orquestrina del moment. El que era un mitjà de distracció i d’ingrés econòmic extra, va esdevenir, en el transcurs de la guerra, la fórmula per a evitar-ne les conseqüències més perilloses. Tan aviat com va saber que es convocaven places per crear una orquestra militar en el seu destí barceloní de la caserna Durruti d’Enginyers i Sapadors, s’hi va presentar i el van triar.
En plena retirada militar de l’exèrcit republicà, va estar a punt d’haver d’entrar en batalla; el seu batalló d’Enginyers es desplaçava cap al front del Segre, però a Calaf la música va tornar a trucar a la porta perquè, tot i anar a mal borràs, els comandaments republicans volien mantenir les formes i calia tenir una orquestra.
Aquesta experiència va durar poc i Codorniu va emprendre el camí de l’exili amb una efímera estada a Argelers d’on es va fer escàpol per reentrar a Espanya. La música militar el va acompanyar fins i tot al camp de concentració franquista de Màlaga on va ser internat; allà, el trombó li va garantir millor menjar i tracte. Tenia 26 anys i uns bons informes enviats des de Manresa li van donar una ràpida llibertat. El 1939 mateix ja tornava a ser a casa. Començava la dura postguerra, però la música l’acompanyaria un grapat d’anys més en formacions diverses i actuant en un munt de festes majors.
Aquest web és el resultat d’un exercici d’història oral fet entre 1987 i 1991 per l’Emili Codorniu i el seu nét Eladi Martínez Codorniu (Manresa, 1969).
Els autors del web són Eladi Martínez Codorniu, docent de professió i Salvador Redó i Martí, membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’adreça del web és: https://www.memoria.cat/emili-codorniu/
