Una exposició al Museu de Manresa, que s’inaugura aquest dissabte, dia 30, recorda la lluita per la democràcia a les acaballes del franquisme
L’Assemblea Democràtica del Bages va néixer oficialment, en sessió plenària, el març de 1971 en una reunió d’una cinquantena de persones a l’església de Camps. L’Assemblea de Catalunya es va constituir el 7 de novembre del mateix any. Per tant l’assemblea bagenca va arribar primer a l’escenari de resistència unitària davant el franquisme. Naixia el lema compartit de: “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
La commemoració d’aquest fet i les confluències socials, polítiques, culturals o laborals antifranquistes que es van produir a la comarca i singularment a la ciutat de Manresa, és l’espina dorsal de l’exposició “L’Assemblea Democràtica del Bages: una pionera oposició al franquisme” que s’inaugurarà el dissabte 30 d’agost a les 7 de la tarda al Museu de Manresa. El projecte forma part del programa “Segur que tomba” endegat per Memòria en Xarxa de la Diputació de Barcelona conjuntament amb diferents museus de la demarcació i en el nostre cas amb el Museu de Manresa i amb la col·laboració de Manresa Cultura i de l’Associació Memòria i Història de Manresa (www.memoria.cat).
El comissari de l’exposició és Ignasi Perramon i Carrió, uns dels integrants del moviment antifranquista a Manresa, que va viure en primera línia els esdeveniments ocorreguts a la ciutat i a la comarca i que va estar en la constitució d’organismes com la mateixa Assemblea del Bages, la Comissió de Promoció Política, la Unió Socialista del Bages o la Comissió ciutadana de Solidaritat. Perramon ha posat al servei de l’exposició la seva experiència vital i també el seu arxiu personal acumulat durant més de seixanta anys de militància social, cultural i política.
Una peça d’art que il·lustra l’època
Una característica del programa Memòria en Xarxa de la Diputació de Barcelona és que cada museu implicat ha d’aportat una peça del seu fons que tingui relació amb el tall temporal en el qual es mou l’exposició. Enguany, l’aportació del Museu de Manresa és el motlle de guix del rostre de Pau Casals fet per l’artista manresà Josep Barés i Soler i que, un cop fos en bronze, constitueix la part central del monument dedicat al català universal i que es pot veure al parc de Puigterrà de la ciutat.