A partir d’avui, la secció “records personals” de www.memoria.cat publicarà els articles que ens enviïn Joan Aurich i Enric Roca, amb la qual cosa ja seran 28 les persones que ens explicaran records i vivències que poden ser d’interès per als manresans.
Joan Aurich i Casals (Ripoll, 1943). Va estudiar Humanitats, Filosofia i Teologia al Seminari de Vic. Va ser ordenat sacerdot el 1967. Després de ser vicari de les parròquies de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Vicenç de Castellet és a Manresa des de l’any 1974. Fou professor de Religió a l’Institut Lluís de Peguera fins a la jubilació. Ha exercit el servei pastoral sobretot com a consiliari de diversos Moviments laicals: MIJAC, Escoltisme, MUEC, JOC, Professionals Cristians i Moviment Cristià Comunitari (abans Cursets de Cristiandat). És també rector de la Parròquia de la M. de D. de l’Esperança.
A la seva secció, titulada “Els meus anys 70 des dels meus 70 anys”, dedica el seu primer article, “Dues misses”, a parlar-nos de la situació que va viure l’octubre del 1975 quan va ser cridat a la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa per unes paraules que va dir en una missa per denunciar les tortures que havien sofert alguns militants antifranquistes que havien estat detinguts aquells dies. “La ràbia per les detencions, les tortures i maltractes, el sofriment de les famílies ho veia com a preu de la democràcia que ben aviat assoliríem.” D’altra banda, també ens parla de com una persona molt coneguda va protestar a l’església de Crist Rei davant les paraules condemnatòries dels capellans sobre les darreres penes de mort executades pel règim franquista.
Enric Roca Carrió (Manresa, 1957) és sociòleg i cineasta independent. Ha treballat en l’àmbit assistencial i en la gestió pública municipal, com a expert en temàtiques socials i culturals. Vinculat a la vida associativa de la ciutat, ha participat en projectes d’àmbit ciutadà mitjançant diverses entitats, com Raons o Cineclub Manresa. La seva filmografia s’estén des de diversos curtmetratges de caràcter experimental, fins a dos llargmetratges documentals sobre temàtiques socials de facturació recent.
El seu apartat portarà per nom “Acariciant la memòria”. Després d’un primer article on exposa unes reflexions sobre la capacitat de la memòria per retenir records i l’ajuda que suposa comptar amb el suport dels registres visuals com el cinema, aporta un segon article per explicar-nos les vivències infantils del carrer de la Sardana, on va viure. Des que es va dissenyar, en un moment que la ciutat necessitava créixer, fins a l’enderroc de la fàbrica de Cal Dalmau per fer-hi pisos.
La finalitat dels “records personals” és recollir vivències de diferents manresans i manresanes que ens permetin conèixer o enriquir el nostre passat.
Trobareu els articles dels diferents col·laboradors en aquest enllaç:
www.memoria.cat/records-personals
La majoria d’articles els anem donant a conèixer a través del Facebook i el Twitter de Memoria.cat. Fins ara ja participen en aquest apartat Josep Arola Sierra, Àngels Arrufat Dalmau, Josep Maria Bertran Teixidor, Montserrat Bozzo Roqué, Francesc Comas Closas, Xavier Domènech Sala, Josep Fuentes Ribas, Joan I. Garcia Codina, Antònia Maria Gorgas Bargay, Juli Grandia Cortina, Joan-Esteve Guillaumet Pérez, Ramon Majó Lluch, Josep Maria Massegú i Bruguera, Gonçal Mazcuñán i Boix, Clotilde Morales Coca, Ignasi Perramon i Carrió, Josefina Recasens Guitart, Ignasi Segon Comellas, Jaume Serra i Carné, Francesc Serra Feu, Jaume Serra Fontelles, Joan Maria Serra Sala, Lluís Soldevila Mominó, Jaume Torras Rodergas, Joan Vilamala i Terricabres i Joaquín Vizcaíno Grima.
