Article publicat a la revista “El Pou de la Gallina”, el març del 2003
Ja costa, ja, de creure, després de tant temps. Però, sembla que sí, sí, que va de veres: Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) entrarà a formar part de la Galeria de Manresans Il·lustres. Visca! Caldrà celebrar-ho com cal, encara que sigui 24 anys després de la recuperació dels ajuntaments democràtics!
Què ho fa que a Manresa siguem tan mandrosos a l’hora de recordar i divulgar personalitats tan distingides? Trobaríem gaires ciutats catalanes que haguessin tingut la fortuna de tenir un Antoni Esteve, un Josep M. Planes o un Joan Selves, per citar només tres noms, i no els haguessin declarat ciutadans il·lustres i homenatjat solemnement?
És veritat que Amat-Piniella va rebre un homenatge inoblidable el maig del 1985 –i fou també un dels personatges destacats de l’exposició “Joves i Republicans”-, però faltava l’Homenatge amb majúscules, aquest que ha costat tant d’arribar. Ara caldria fer molt bé les coses. Que l’acte no passi desapercebut. Que la ciutat respongui. Que tothom estigui a l’alçada. Que tot plegat no es quedi només en un quadre penjat en una sala, sinó en un gran esforç de recuperació i de difusió de la seva figura i obra. Que Manresa es faci de veritat seu Joaquim Amat-Piniella.
Ha de ser un gran dia. Serà un gran dia. Ho serà per a Joaquim Amat-Piniella, que va ser líder i ànima cultural de Manresa, però que se n’hagué d’allunyar molt a contracor.
Serà un gran dia per a aquesta generació romàntica que l’Amat representava perfectament i que va lluitar per uns ideals de llibertat i de justícia social. I per als manresans i bagencs deportats als camps d’extermini nazis, com Jacint Carrió, Bernat Toran, Josep Bailina, Jesús Dalmau… I per a tot l’univers concentracionari, que ell va retratar magistralment en la seva escruixidora novel·la K.L.Reich.
Serà un gran dia per a Manresa perquè farà justícia a un personatge savi i humil, a un dels seus fills més distingits, un home que enorgulleix una ciutat i un país.
Serà un gran dia per a la família i els amics d’Amat-Piniella. I, molt especialment, per a un íntim amic seu, una de les persones que (junt amb el dissortadament desaparegut Francesc Rafat) més el va conèixer, més el va estimar, més el va enyorar: Siméo Selga i Ubach.
Quan se sàpiga la data de l’homenatge, reserveu-vos-la ràpidament a l’agenda. No es pot faltar a la cita.
Joaquim Aloy
