La primera vegada que vaig sentir parlar del que ja podríem anomenar “Els fets de Súria” (l’afusellament de vuit republicans que van ser trets a mitjanit de la presó de Manresa i la fuga d’un novè pres que ho va poder explicar) va ser l’abril del 2004 en una referència que Rafael Jorba en va fer al seu “Bloc de notas” de “La Vanguardia”.
Allà, sense esmentar-ne el nom, parlava d’un “investigador local” que havia trobat una causa ordinària instruïda l’any 1942 sobre aquest crim execrable del franquisme. Després de llegir-ho, vaig telefonar al periodista per dir-li que m’interessava tenir més informació d’aquests fets i per si em podia posar en contacte amb l’autor d’aquest treball. Rafael Jorba, molt amablement, va fer la gestió i al cap de poca estona ja em trucava l’“investigador local” en persona. Va ser així que vaig conèixer l’Albert Fàbrega.
Tots dos vam parlar una bona estona d’aquests fets i aleshores em va dir que m’enviaria el text que ja tenia escrit. Jo pensava que es tractaria d’un article més o menys extens del tema, però el que no m’esperava era rebre un treball d’investigació minuciós i aprofundit, talment com l’hauria redactat un detectiu privat que escorcollés i expliqués -pas a pas i sense perdre’n cap detall- la gènesi, el desenvolupament i el desenllaç d’un fet. Així és com ha treballat l’Albert Fàbrega i és com crec que s’ha d’elaborar una investigació d’aquesta índole: utilitzant totes les fonts possibles i analitzant la qüestió a fons.
L’Albert Fàbrega exposa aquest munt d’informacions com si es trobés davant un tribunal de justícia com a fiscal i anés explicant gairebé hora a hora, minut a minut, com van esdevenir aquells fets vergonyosos. Si aquest tribunal existís quedaria aclaparat per la profusió de dades i de testimonis que aporta l’Albert i no tindria cap dubte a l’hora de proclamar el veredicte: els fets de Súria van constituir una atrocitat terrible del franquisme. Com es pot qualificar, si no, el fet de endur-se unes persones de nit de la presó, executar-les sense cap mena de judici i enterrar-les en una fossa al bosc?
El franquisme dels primers anys és una època de crims com aquests. És un temps de fosses comunes, d’assassinats diaris, de desapareguts, de presons i de camps de concentració plens, de treballs forçats i, fins i tot, d’experiments psiquiàtrics per a impedir les desviacions marxistes dels fills dels republicans… És una època de terror, de silenci i d’un pànic immens entre els vençuts. La duresa dels fets són propis d’un període de guerra. I, tanmateix, la guerra havia acabat i no hi havia cap possibilitat d’oposició. Però enlloc de la pau es va imposar la victòria d’uns sobre els altres.
Efectivament, lluny d’intentar establir camins de concòrdia amb els vençuts, la dictadura del general Franco va posar en marxa una maquinària de repressió implacable. Es tractava d’anihilar la dissidència política i implantar el pensament únic. Intel·lectuals, mestres, sindicalistes, polítics… van ser executats, empresonats o condemnats a l’ostracisme. Eren considerats com a enemics que calia exterminar. Molts van haver de marxar a l’exili. Per a Catalunya va ser un autèntic desastre ja que, a més del seu nombre elevat, molts d’aquests exiliats eren gent de gran qualificació tècnica i professional.
És vital que tots aquests fets siguin coneguts per tothom, però especialment per les generacions més joves. Cal que capítols com el de Súria s’investiguin i es divulguin, ja que ens ajuden a conèixer el passat, a entendre molt més bé el present i a construir el futur amb coneixement de causa i amb una consciència crítica. I també és imprescindible que –encara que sigui molts anys després- es constitueixin comissions de la veritat que puguin jutjar els crims comesos durant la dictadura, com és el cas d’aquest de Súria. I no solament per dignificar la memòria de les víctimes –que de per si ja ho justificaria- sinó, sobretot, per prevenir que fets tràgics i inhumans com aquests mai més no tornin a tenir lloc.
En aquesta línia, la història local és fonamental per conèixer la història global d’un país. Aquesta investigació de l’Albert és una aportació molt important a la història de Súria, però també ho és a la història dels primers anys del franquisme a Catalunya. Cal felicitar-lo pel treball que ha fet i perquè ens ha recuperat un capítol molt desconegut de la història i, alhora, els noms d’unes persones que van ser afusellades per les seves idees. L’estudi i la divulgació d’aquests fets han de constituir per a aquestes vuit víctimes un primer reconeixement moral, que hauria de tenir continuïtat en un acte públic de record i d’homenatge. Sens dubte, hem de sentir un gran respecte per aquelles persones que van ser assassinades únicament perquè els seus ideals -de llibertat, de democràcia, de justícia- eren radicalment diferents del règim dictatorial que vam haver de patir durant gairebé quaranta anys.
Joaquim Aloy
