Família Jové-Farré. Segona fila, d’esquerra a dreta: els fills Benjamí, Àngela, Ramona i Pepa. Primera fila, d’esquerra a dreta: la filla Enriqueta, l’avi Jové, el pare Joan Jové Botargues, la filla Maria, la muller Enrica Farré Audet i el fill Joan. (Arxiu familiar).
Benjamí Jové, adolescent. (Arxiu familiar).
El jove Benjamí Jové sobre una bicicleta a Rosselló. (Arxiu familiar).
Jové, segon per l’esquerra a segona fila, durant la feina de neteja de la sèquia de Rosselló. (Arxiu familiar).
Benjamí Jové en un retrat de galeria possiblement fet ja a Monistrol de Montserrat. (Arxiu familiar)
Les germanes Enriqueta i Maria Jové, Lola Millàs, Manela Millàs i Benjamí Jové a Monistrol. (Arxiu familiar).
Manela Millàs i Benjamí Jové de viatge de nuvis a Barcelona a primers d’octubre de 1937. (Arxiu familiar).
Benjamí Jové amb l’uniforme de carrabiner. Fotografia feta després del 8 de setembre de 1938. (Arxiu familiar).
Manela Millàs Terraza en una fotografia d’estudi destinada al seu marit. (Arxiu familiar)
Fotografia d’Enriqueta Jové Millàs. Una còpia es va enviar al Benjamí en la carta del 16 d’agost de 1939 mentre era de verema a Aumes. (Arxiu familiar).
Fotografia de record del pas de Jové pel camp de concentració d’Agde datat el juliol de 1939. D’esquerra a dreta, L. Teissoniere del poble de Beauvoisin (departament de Gard, districte de Nimes) i, com els Jové, membre de l’Església Evangèlica, Benjamí Jové, Puig Arnaus, Vicent Lavilla i (?). (Arxiu familiar).
La mateixa fotografia ampliada. (Arxiu familiar)
Primera carta decorada de les quatre que ha conservat la família. El dibuix és del camp de Sant Cebrià amb data de 25 de novembre de 1939. (Arxiu familiar).
Segona carta decorada, aquesta amb unes margarides amb data de 17 de desembre de 1939. (Arxiu familiar).
Tercera carta, datada el 21 de febrer de 1940 i decorada amb uns clavells. (Arxiu familiar).
La quarta carta decorada ho és amb unes roses i du la data de 22 d’abril de 1940. (Arxiu familiar).
Pàgina del padró de l’1 de desembre de 1939 de Monistrol de Montserrat quan la família Jové vivia al número 36 del carrer de Julià Fuchs; hi veiem el nom del Benjamí però amb l’A d’absent i una anotació feta amb llapis posteriorment en la qual es llegeix: “Baja 1942. B. Roselló”. (ACBG fons AMMM).
La casa pairal dels Jové a Rosselló.
Pàgina del diari “El País” de 20 de setembre de 2009, en la qual surt el nom de Benjamí Jové com a possible víctima del metge nazi Aribert Heim. (Arxiu familiar).
Primera notificació oficial del decés de Benjamí Jové Farré. (Arxiu familiar).
Document de l’Arxiu Especial Arolsen que confirma la mort de Jové el 10 de gener de 1942. (Arxiu familiar).
Certificat de defunció que va emetre el 8 d’abril de 1958 el Comitè internacional de la Creu Roja. (Arxiu familiar).
Certificat de defunció que va emetre el 8 d’abril de 1958 el Comitè internacional de la Creu Roja. (Arxiu familiar).
Itinerari de Jové pels camps francesos. (Salvador Redó).
Itinerari de Jové amb la Companyia 107 de Treballadors Espanyols. (Salvador Redó).
Itinerari alemany de Jové fins a Mauthausen. (Salvador Redó).
