El naixement de l’escoltisme catalanista s’havia gestat a través del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya, que havia visitat els diferents centres excursionistes de barris i pobles, per tal d’orientar-los cap a les pràctiques escoltes, aprofitant que hi havia unes ganes d’un cert renaixement català cultural i cívic. Així va néixer l’escoltisme genuïnament català, i que va trobar ressò en moltes entitats excursionistes, recreatives, instructives, culturals o religioses, on hi havia grups de joves.
El 1927, doncs, va començar el desenvolupament de l’Escoltisme a Catalunya, amb un augment creixent de les activitats. Es van crear grups escoltes tant de Minyons de Muntanya com de Noies Guies. El 1933 es va crear la Institució Catalana d’Escoltisme, que incloïa tant els grups de nois com de noies.
Durant la Guerra Civil i la postguerra van suspendre la seva activitat, tot i que van voler ajudar en els serveis auxiliars de sanitat, als hospitals, etc.
L’any 1939, amb la victòria del franquisme, es van suprimir totes les organitzacions que no eren del Régimen i van crear el Frente de Juventudes, per tal d’aglutinar tots els moviments i organismes de la joventut, i així exercir un control estricte sobre els joves i el seu lleure.
L’escoltisme català va ser desmantellat totalment. La Guerra Civil també havia provocat la dispersió de tots els responsables, i no va ser fins a l’any 1943 en què es va començar a parlar de reprendre l’escoltisme i el guiatge. A partir de 1945 es van reprendre les activitats de manera clandestina, sense fer gens de soroll, en cinc agrupaments històrics. El 1947 es va participar clandestinament a la Jamboree Mundial Escolta de Moisson, a França, i es va fer un campament general de Minyons a Palau de Plegamans.
La fundació dels dos agrupaments d’escoltes manresans
És en aquest clima de represa de l’escoltisme, que l’any 1951 es funda l’Agrupament Escolta Cardenal Lluch, només de nois, i tres anys més tard, el 1954, l’Agrupament del Carme, de noies, per tal d’oferir al jovent de Manresa unes possibilitats de lleure al marge de les del règim. Els dos estaven plenament vinculats a la parròquia del Carme, que els va acollir.
El moviment escolta, a l’hora d’educar el jovent en el lleure, tenia com a propòsits la formació de la personalitat i del desenvolupament físic, a través de l’austeritat i la vida en contacte amb la natura; el treball en equip en un marc d’autèntica coeducació; el gust per les responsabilitats i el servei als altres per tal de desvetllar la solidaritat i l’acolliment, la valentia i el risc; la responsabilitat familiar, social, cívica i nacional; el coneixement de la realitat nacional catalana i de la seva llengua i el fet d’estimar-les i servir-les. I aquests propòsits no tenien res a veure amb els que regien al règim dictatorial del moment.
Ambdós agrupaments van funcionar per separat fins que l’any 1976 es van fusionar en un de sol, que amb el temps va esdevenir l’Agrupament Escolta i Guia Cardenal Lluch.