Són les paraules del tinent coronel de la Guàrdia Civil Rafael Navarro Chica a l’alcalde Joan Cornet.
Donem a conèixer els records de Joan Cornet i de la seva secretària, Montserrat Mestres, durant la tarda del cop d’estat militar.
Montserrat Mestres Angla, en una fotografia de 1983.
El 23 de febrer de 1981, mentre els trets ressonaven al Congrés dels Diputats, a l’Ajuntament de Manresa també es vivia una tarda d’angoixa continguda. Més que pànic, hi havia un desànim profund. La sensació que tot allò que s’havia construït amb tant d’esforç des de la mort del general Franco podia esfondrar-se en qüestió d’hores. Encara no feia ni dos anys de la constitució del primer ajuntament democràtic des de la Guerra Civil.
Aquella tarda, el tinent coronel i cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Manresa, Rafael Navarro Chica, li va comunicar per telèfon a l’alcalde Joan Cornet el següent:
“¿Lo has visto, no? Tenía que pasar. España iba muy mal y era hora que alguien tomase el poder en España de forma correcta. Pero, Joan, tú eres un buen chico, no te pasará nada.”
Avui donem a conèixer un vídeo (90’’), inèdit però enregistrat el 28/1/2015, on el mateix Joan Cornet recorda aquella conversa i descriu l’estat d’ànim que es va apoderar d’ell i del seu equip.
Els records de Montserrat Mestres: “Era un bullir de nervis sota control”
Al costat del despatx de l’alcalde, la seva secretària, Montserrat Mestres, vivia els mateixos fets des d’una altra perspectiva, igualment intensa. Va ser ella qui va rebre la trucada urgent de la Caserna quan l’alcalde no hi era, qui va córrer a avisar la tinenta d’alcalde Teresa Vilajeliu i qui va veure Cornet sortir del despatx “amb una cara llarga” després de parlar amb el tinent coronel. A instàncies de Memoria.cat, Montserrat Mestres ha escrit els seus records d’aquells moments, on narra la incertesa i el nerviosisme que es va viure a l’Ajuntament i on, entre altres coses, explica:
“Jo, asseguda a la taula del meu despatx, rodejada de regidors que parlaven entre ells de què fer, de com actuar, de com protegir als seus però també a la ciutadania davant possibles esdeveniments, de quines ordres donar a la policia local… Era un bullir de nervis sota control. Tot i així eren conscients que calia calma i pensar bé com actuar com Ajuntament”
Dos testimonis, una mateixa sensació
El relat de Joan Cornet i el de Montserrat Mestres coincideixen en l’essencial: el 23-F no es va viure només amb por. Es va viure amb la impressió amarga que tot podia perdre’s. Amb la consciència que la democràcia encara era fràgil.
Podeu veure el vídeo de Joan Cornet, la seva transcripció i l’article “Els meus records d’aquell 23-F” de Montserrat Mestres en aquest enllaç:
https://www.memoria.cat/23f-alcaldia-manresa/
