L’any 1994 el metge manresà Antoni Puche i Manaut va defensar a la Universitat de Barcelona la tesi doctoral Els metges catalans exiliats a Mèxic, dirigida per un altre manresà, Jacint Corbella i Corbella. Aquesta recerca, pionera en la memòria històrica de la medicina catalana i mexicana, obtingué la qualificació de cum laude, la publicà el 1996 la mateixa Universitat i es convertí en una obra fundacional sobre l’exili científic català i sobre la reconstrucció vital i professional dels 65 metges catalans exiliats a Mèxic.
L’autor hi recollí “testimonis directes, memòria viva i material humà irrepetible”, i la seva recerca continua essent, tres dècades després, una referència central per a la historiografia mèdica catalana com per la mexicana.
És per la rellevància d’aquesta recerca històrica que us mostrem aquí la tesi doctoral i la complementem amb un text que hem demanat al seu autor perquè expliqui -30 anys després- les vicissituds d’aquest treball i en faci una valoració personal i acadèmica.
La tesi es va elaborar en un moment en què molts dels protagonistes encara eren vius, fet que permeté accedir a un conjunt excepcional de memòries personals. L’objectiu fou reconstruir les trajectòries professionals i humanes d’uns metges que, forçats a l’exili, perderen la seva terra, però saberen refer el seu llegat científic a Mèxic. El resultat és un relat que combina biografies i una mirada profunda sobre la pèrdua, el desplaçament i la capacitat de reconstrucció.
Els 65 metges estudiats provenien de disciplines diverses i formaven part d’una generació brillant, hereva de l’Escola Catalana de Fisiologia d’August Pi i Sunyer. Entre els noms més destacats hi trobem Albert Folch i Pi, Pelai Vilar i Canales, Josep Puche i Álvarez, Rossend Carrasco i Formiguera, Cristià Cortés, Antoni Oriol i Anguera, Wenceslau Dutre, Antoni Peyrí i Josep Puig i Guri.
Segons la recerca, Catalunya va patir una pèrdua irreparable:
-
Una generació científica insubstituïble que hauria consolidat un sistema biomèdic modern.
-
La interrupció de projectes universitaris i hospitalaris innovadors.
-
La desaparició d’un capital humà i cultural representatiu dels valors republicans, científics i progressistes de l’època.
Alhora, Mèxic es veié profundament beneficiat per l’arribada d’aquests metges:
-
Renovació científica i docent en múltiples especialitats.
-
Creació de laboratoris, serveis hospitalaris, càtedres i revistes que han perviscut generacions.
-
Una aportació humana marcada pel rigor professional, la pedagogia innovadora i el compromís ètic.
-
L’establiment d’un pont cultural i institucional entre Catalunya i Mèxic.
Vegeu aquí la tesi doctoral “Els metges catalans exiliats a Mèxic”
Vegeu el treball valoratiu que hem demanat a Antoni Puche
Vegeu les quatre pàgines de la tesi doctoral dedicades al manresà Josep Puig i Guri
El nostre agraïment a Antoni Puche i Manaut i al seu fill Adrià Puche i Vila.