Les seves declaracions sobre aquesta i altres qüestions ajuden a entendre més bé la història recent de Manresa i del país
Amb motiu de l’exposició “L’Assemblea democràtica del Bages: Una pionera oposició al franquisme” que s’inaugurarà aquest dissabte, 30 d’agost, a les 7 de la tarda al Museu de Manresa, l’Associació Memòria i Història de Manresa publica dos webs dedicats a dos manresans que van tenir un paper rellevant en la constitució de l’Assemblea i que van intervenir a primera línia del plural front antifranquista de la ciutat: Ramon Majó i Lluch (Manresa, 1940) i Ignasi Perramon i Carrió (Manresa, 1951).
Ramon Majó va ser un lluitador antifranquista i represaliat en diverses ocasions, activista social, membre del col·lectiu Art Viu i del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Ramon Majó és una persona molt coneguda a Manresa; durant anys va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Del 1967 fins al primer ajuntament democràtic, del qual fou regidor, el seu treball polític va desenvolupar-se majoritàriament als organismes unitaris antifranquistes sovint en la clandestinitat.
Majó va ser un dels 113 detinguts de la històrica trobada clandestina de membres de l’Assemblea de Catalunya, celebrada a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona el 28 d’octubre de 1973. Després de passar per la Comissaria de policia de Via Laietana i una altra comissaria de Barcelona, el van internar a la presó Model on va romandre fins el gener de 1974. Va ser el darrer dels 113 detinguts a ser posat en llibertat.
El que ara oferim té l’origen en una llarga entrevista, que es va enregistrar el 16 d’abril de 2010, i en diverses qüestions exposades que no es van publicar aleshores i que estaven relacionades amb la història de l’Assemblea del Bages, del qual ell va ser membre actiu. El 2010 es va publicar únicament el relat sobre la seva detenció i empresonament. Ara es publica el material que no es va utilitzar aleshores, desglossat en 10 vídeos i que podeu veure a l’adreça:
https://www.memoria.cat/ramon-majo/
Els autors d’aquesta entrevista són Joaquim Aloy i Pere Gasol
També podeu veure les seves intervencions del web dedicat a les detencions d’octubre del 1975 i el vídeo de la taula rodona “Supervivents i resistents. Catalunya 1939-1959. El cas de Manresa” celebrada el 14 de novembre de 2019 en la qual va intervenir Majó.
Ignasi Perramon també va participar activament en la posada en marxa de l’Assemblea del Bages l’any 1971 i és el comissari de l’exposició “L’Assemblea democràtica del Bages: Una pionera oposició al franquisme”. El tema de l’Assemblea és el motiu principal de l’entrevista que presentem, però hem aprofitat l’avinentesa per parlar també de la seva trajectòria política. En aquest cas l’entrevista està desglossada en nou vídeos, que podeu veure en aquesta adreça:
https://www.memoria.cat/ignasi-perramon/
Perramon va aprendre del seu pare, Jaume Perramon Ros, el compromís social i de catalanitat que l’ha marcat de per vida. S’inicià en el món de l’escoltisme manresà a l’Agrupament Sant Francesc Xavier vinculat a la Seu, activitat que, de la mà d’alguns dels noms que han esdevingut senyers en la societat local, li marcà el camí que ha traçat fins l’actualitat.
L’any 1973 va ser detingut com a membre de la Comissió Ciutadana de Solidaritat de Manresa. També van detenir el seu pare, Jaume Perramon, Joan Badia i Hermínia Torra. El 1975 van ser jutjats al temible Tribunal de Orden Público (TOP), acusats de propaganda il·legal. Finalment el fiscal, que demanava 2 anys de presó per cada acusat, va retirar les acusacions. Les detencions i el judici van desvetllar una àmplia solidaritat enves els processats.
En l’entrevista, Perramon repassa el seu pas per la Comissió de Promoció Política i la Unió Socialista del Bages, pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) comunista i independentista, per la formació de l’Assemblea del Bages, per les campanyes repressives del franquisme a Manresa contra els militants per la democràcia i la justícia social el 1973 i el 1975 i la seva etapa de regidor de l’Ajuntament de Manresa a les files del PSAN i després per ERC tant al govern com a l’oposició.
Perramon, com a comissari, ens explica també què podem trobar a l’exposició que s’inaugura aquest dissabte.
Els autors d’aquesta entrevista són Joaquim Aloy i Salvador Redó.