L’Associació Memòria i Història de Manresa ofereix des d’avui el web “Fulls de la nostra història”. Les 700 notes de Francesc Farreras i Duran sobre la història de Manresa”: www.memoria.cat/farreras-historia-manresa
El projecte recupera notes històriques sobre Manresa que el destacat polític i periodista Francesc Farreras i Duran (Manresa, 1900 – Cuernavaca, 1985) va publicar al diari manresà “El Pla de Bages” entre el 6 de juny de 1925 i el 10 de juny de 1926. Es publiquen, doncs, coincidint amb el centenari de l’aparició del primer d’aquests “Fulls”, que va marcar l’inici d’un repte periodístic notable: publicar una nota històrica gairebé cada dia durant un any sencer. Unes notes sobre esdeveniments històrics que havien succeït aquell mateix dia -o en dies molt propers- en diferents anys.
Francesc Farreras i Duran va ser una figura rellevant en la política catalana, ocupant càrrecs com a diputat al Parlament de Catalunya, secretari de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat presidida per Francesc Macià i president del Parlament de Catalunya a l’exili. Paral·lelament, la seva faceta periodística el va portar a escriure en diversos mitjans. Un dels seus treballs va ser la publicació dels “Fulls de la nostra història” al diari “El Pla de Bages”, que també va arribar a dirigir.
Els “Fulls de la nostra història” constitueixen un viatge per la història de la ciutat de Manresa. Al llarg d’un any, Farreras i Duran va divulgar un total de 700 notes històriques, que abasten un període amplíssim, des de l’any 638 fins al 1925, tot i que més de la meitat se centren especialment en els segles XVII i XIX. La base d’aquestes informacions és un fitxer de la història de Manresa que havia confeccionat el seu pare, Domènec Farreras i Serrahima. A partir d’aquestes dades, Farreras i Duran va elaborar, en un llenguatge periodístic i amè, els continguts de les notes. Es van consultar el Llibre Verd, els estudis del pare Joan Gaspar Roig i Gelpí, Magí Canyelles, Joaquim Sarret i Arbós i Josep M. Mas i Casas, els arxius de la Seu, l’arxiu municipal, premsa periòdica manresana i arxius particulars.
El propòsit de Farreras i Duran era fer conèixer fets històrics de la ciutat de Manresa, tant els rellevants com els anecdòtics. Però més enllà de la simple crònica, Farreras aprofitava aquest espai per a reflectir la seva ideologia catòlica, catalanista i republicana. Així, les notes lloen els reis catalans, especialment Pere III, i critiquen la dinastia borbònica, particularment el regnat de Ferran VII. Es posen en relleu les glòries medievals de Manresa i es lamenten les lluites civils del segle XIX. Fins i tot, Farreras i Duran incloïa subtils indirectes a la censura que exercia la dictadura de Primo de Rivera sobre la premsa en aquella època.
Els continguts d’aquestes notes són extraordinàriament diversos i ofereixen una crònica detallada i plena d’anècdotes de Manresa. Entre els temes més freqüents hi ha la vida religiosa, amb referències a processons, miracles, pregàries per la pluja, grans festes, la defensa del bisbat de Manresa, la presència de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat i la construcció de la Cova, l’arribada i fundació d’ordes i convents, i la crema de convents durant la Setmana Tràgica.
Les notes també il·lustren el funcionament polític i institucional de la ciutat, detallant els poders del Consell de la Ciutat, les decisions sobre la Sèquia, els privilegis atorgats pels reis, la recuperació del títol de ciutat el 1315, les visites reials i moments clau com la petició d’ajuda de Pau Claris a Manresa el 1640.
El relat abasta també les guerres i les crisis que va viure Manresa. S’hi expliquen episodis de les guerres carlines, la guerra de Successió, la Guerra del Francès, així com avalots, execucions públiques, saqueigs, incendis i l’arribada constant de tropes. També es descriuen epidèmies com la pesta o el còlera, amb referències a la gran quantitat de defuncions que a vegades impedia fins i tot tocar a morts.
Però els “Fulls” també capturen el dia a dia de la ciutat: fires, mercats, confraries, gremis, escoles, hospitals, i detalls quotidians com la reglamentació de la prostitució, els vestits nous dels gegants o l’aparició del primer fotògraf. S’hi narra la modernització de Manresa amb l’arribada del ferrocarril, el telègraf i l’aigua potable. Finalment, Farreras no oblida la part material de la ciutat, parlant de la construcció de la Seu, la Casa de la Ciutat, retaules, muralles, així com de riuades, incendis, explosions i fenòmens atmosfèrics extraordinaris.
Per millorar la localització temporal de cada nota, s’ha introduït un calendari interactiu que permet accedir directament a les notes publicades en una data concreta. També es poden consultar les notes agrupades per mesos. Com a complement, el web disposa d’un Índex Onomàstic que recull els 352 personatges citats al llarg de les notes. Finalment, un cercador ajuda a trobar qualsevol referència descrita en el conjunt dels textos.
Han treballat en aquest projecte Joan M. Serra, Lluïsa Felip, Jordi Griera i Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’adreça del web és: www.memoria.cat/farreras-historia-manresa