Color sèpia

Els burots

S’han de parar, anant a Manresa, gairebé arribant al Guix, prop de la fàbrica tèxtil d’en Bertrand i Serra. Hi han posat una caseta que en diuen dels burots. En un cartell hi ha escrit: Fielato. Es veu que és per pagar un impost per segons quines coses que entren a la ciutat. Tot plegat, però, té una manera de fer que no acaba de veure clara. Com quan porten garrafes de licor per anar a repartir. Són de Cal Morell. Quan això passa, el pare, prou hàbil, entra a la garita i en surt amb una ampolla que omplirà d’un dels garrafons. Gairebé mai ha vist ningú que surti a comprovar el que porten. Encara ara, després de setmanes que hi hagi aquest control, desconeix per quines mercaderies s’ha de pagar, o de tributar com li van dir un dia. Li sembla que potser és important que et coneguin, i sàpiguen que vas amunt i avall, i que sempre te’n recordis dels qui fan de burot.

Buscar a tot memoria.cat