Memòria i Història de Manresa

Els quaderns d’escola d’un noi manresà entre els anys 1927 i 1932


La cartera de Maurici Casasayas i Aloy

Aquesta era la cartera de cuir que feia servir Maurici Casasayas i Aloy, un manresà que va néixer el 24-12-1919 i que, per tant, el 24 de desembre d’aquest any (2009) complirà 90 anys. En aquest “senatxu” Maurici hi portava el seu material escolar, incloent-hi naturalment el quadern d’escola de cada curs. La seva escola era la del mestre Pau Guiu Domingo, que estava situada a l’edifici de Sant Ignasi de Manresa.
Casasayas encara guarda els quaderns de la seva etapa escolar i aquí en reproduïm les cobertes i una selecció d’una setantena de pàgines, prou il·lustratives de l’ensenyament de l’època, on –entre d’altres coses- queda plenament reflectit el canvi de règim polític que es va produir aquells anys, quan el 14 d’abril del 1931 es va passar d'una monarquia borbònica, que havia donat suport a la dictadura del general Primo de Rivera (1923-1930), a una República democràtica.

Si els quaderns del període monàrquic estan tots escrits en castellà i s’hi poden llegir textos sobre la bandera espanyola, la “Fiesta de la Raza” i l’himne de la “Marcha real”, els quaderns de la República són pràcticament en la seva totalitat en català i parlen de la història i la geografia del nostre país, donant un especial relleu a fets com la proclamació de la República, l’aprovació de la Constitució, la defensa de l’Estatut d’autonomia i la famosa visita del president Macià al Teatre Kursaal, que aquell dia, segons el quadern escolar de Casasayas “no era ple a vessar, ni de gom a gom. N’era molt més encara. Semblava que haguessin abocat al públic amb un cabàs gegantí
Les pàgines seleccionades dels quaderns mostren també lliçons, exercicis, cançons, redaccions... de geometria, geografia, història, matemàtiques, gramàtica, etc.

Fons: Col·lecció particular de Maurici Casasayas i Aloy
Fotos: Marta Pich

 

El quadern d’escola del curs 1927-28

Podem veure’n la coberta i 2 fulls del quadern. Ens trobem a l’època de la dictadura de Primo de Rivera. Casasayas té 8 anys.

Text explicatiu de la història de la “BANDERA ESPAÑOLA”, on es diu, entre d’altres coses:
Nuestra actual bandera nacional es una combinación fijada por el Rey Carlos III de los colores usados por Castilla y Navarra, que usaron el rojo, y Cataluña y Aragón, el gualdo o amarillo

 

El quadern d’escola del curs 1928-29

Podem veure’n la coberta.

 

El quadern d’escola del curs 1929-30

 

Podem veure’n la coberta i 7 pàgines del quadern. Ens trobem al final de la dictadura de Primo de Rivera (que dimiteix el 28 de gener de 1930) i l’inici del que s’anomenà la “Dictablanda” del general Berenguer. Casasayas té 10 anys.

 

Plànol de l’escola del mestre Pau Guiu Domingo, fet per Maurici Casasayas. L’escola estava situada a l’Edifici de Sant Ignasi. Al següent full de quadern, Casasayas ens en dóna informació .

 

Aquí podem llegir una interessant descripció de l’escola Pau Guiu, on anava Maurici Casasayas:
Yo voy a la escuela. Yo soy un alumno. En la escuela aprendo a leer, escribir y contar. Estudio mis lecciones. Escribo en el cuaderno. Dibujo en el encerado. Juego y hago gimnasia en el patio.
En la cartera llevo mi libro y mis cuadernos. Mi cartera es de cuero. Mi libro tiene la cubierta encarnada, y mi cuaderno, de color amarillo.
Mi escuela es grande y rectangular y está situada en el segundo piso del edificio llamado San Ignacio. Mi escuela está en la calle de Viladordis, y concurren a la misma 60 niños. Mi escuela tiene una fachada al este, con tres balcones y tres ventanas que dan vista a un jardín.
La escuela es centro de moralidad. La escuela es como una familia, por esto los niños han de tratarse en ella unos a otros como hermanos
Manresa 30 de setiembre de 1929
”.

 

Lliçó de geografia sobre l’emplaçament d’Europa on podem llegir: “Aunque Europa es la más pequeña de las cinco partes del mundo, es el centro de civilización y comercio”.
També podem llegir-hi el text de l’himne de la “MARCHA REAL”

 

Text sobre la “FIESTA DE LA RAZA”, on, entre d’altres, podem llegir els següents fragments:
Día de júbilo inmenso, es el que ha celebrado este año en nuestra patria en intimidad (?) de todas las repúblicas de habla española. Grandes y chicos no ignoran esta significación espiritual de esta fiesta intensamente patriótica y que celebran todos los pueblos de nuestro origen y que hablan nuestro rico idioma...
La abnegación de nuestra Reina, la gran Isabel la Católica vio en Colón y en su propósito lo que no acertaron a ver ni los Reyes ni los sabios de aquella época (e) hicieron posible la exploración, conquista y civilización de aquellos pueblos que forman veinte Estados libres, pero unidos a España con los vínculos indiscutibles de la sangre..
.”

 

El quadern d’escola del curs 1930-31

Podem veure la coberta i 39 fulls del quadern. Durant aquest curs escolar, es produeix el canvi de règim polític a l’Estat espanyol: cau la monarquia d’Alfons XIII i es proclama la República (14-4-31). Casasayas té 11 anys.

 

 

Vegem alguns dels fragments escrits per Maurici Casasayas sobre la proclamació de la República:

14 DE ABRIL 1931
Día de suma trascendencia para España es la fecha de 14 de Abril de 1931…
La proclamación de la República en España ha sido acogida en medio del mayor entusiasmo popular, con la esperanza de que los hombres del nuevo régimen vendrán, con el esfuerzo de todos, llenando los anhelos del pueblo español, ayudando (a) los que han sacrificado sus vidas en bien de la patria, devolviendo a España el prestigio y el lugar que le corresponde ante todo el mundo entero, que nadie nos podrá negar. Y si bien nuestros antepasados llenaron las páginas de nuestra historia de hechos sublimes y gloriosos, que son la admiración de todo el mundo, los actuales españoles de nuevo debemos sentirnos orgullosos por haber añadido a nuestra historia la gesta más grande que ha registrado la historia de la Humanidad, dando ejemplo de civismo, sensatez y moralidad  sinigualante (?) el mundo entero con un cambio de régimen en que no hay que lamentar la menor pérdida de energías que tan necesitada está nuestra querida España.
Los pueblos todos del mundo admirando nuestro proceder y en tales miras deben esforzarse en imitar nuestro ejemplo de bien de la Humanidad. Todo ciudadano honrado debe presentar su más decidido apoyo a los hombres que han sacrificado su bienestar en bien de la República y todos juntos debemos elevarse (?) por una España grande y poderosa. ¡Viva la República! ¡Viva España!
Manresa, 16 de abril de 1931

Observi’s també els noms escrits en català dels membres del govern de la República a Madrid i del “Govern Provisional de la República Catalana” i el ban de la proclamació de la República a Manresa.

 

Lliçó de geometria i l’himne “El cant del poble”

 

Il·lustració sobre el Primer de Maig. A la pàgina anterior, el fragment final de l’explicació de la història d’aquesta jornada.

 

Pàgines dedicades a l’acte de commemoració de les Bases de Manresa, que va tenir lloc a Manresa el 7 de juny de 1931 i que va comptar amb la presència de Francesc Macià.
D’una banda, els alumnes hi copien la crònica que va publicar sobre l’acte el diari “El Dia”, òrgan de les esquerres manresanes. De l’altra, una descripció personal (segurament del mestre Pau Guiu):
Ahir va tenir lloc en aquesta ciutat l’anunciat aplec nacional commemoratiu de l’aprovació del programa –gloriosament conegut amb el nom de Bases de Manresa- que associa el nom d’aquesta ciutat al renaixement de la nostra pàtria. L’entusiasme provocat per la festa fou simplement indescriptible. No va decaure en tot el dia. Representava i consagrava l’alegria de l’adhesió popular a les sanes tradicions o al progrés social de la nostra terra i als homes que encarnen aquest progrés.
El Teatre Kursaal no era ple a vessar, ni de gom a gom. N’era molt més encara. Semblava que haguessin abocat al públic amb un cabàs gegantí. “No hi cabia ni una agulla” – deia la gent. Però hi anava. Tothom sabia que trigaríem anys a veure una altra festa així… Tots s’encabien on era impossible per sentir i veure el President, per saber què deien els vells lluitadors.
Tots els oradors estigueren ben encertats en ses dissertacions i convingueren en un mateix fi: l’autonomia de Catalunya

 

“LA TERRA CATALANA
La terra catalana està formada per les regions anomenades Catalunya, Rosselló, València i les Balears. Totes elles integren la nacionalitat catalana. Totes elles són de raça catalana i en totes es parla el català. Per això poden ésser compreses totes elles sota el nom genèric de Països Catalans”.

 

Sota el títol “COINCIDÈNCIA DEL REINYAT D’ALFONS XIII”, hi trobem un exercici curiós, segons el qual, a partir de diferents dades relacionades amb el regnat d’Alfons XIII s’obté la data de la proclamació de la República i del seu destronament: 14 d’abril de 1931.

 

El quadern d’escola del curs 1931-32

 Podem veure la coberta i 23 fulls del quadern. Poc abans de començar el curs escolar, l’agost del 1931, Catalunya va aprovar per una gran majoria l’Estatut de Catalunya. Però després passà a les Corts espanyoles on va ser discutit llargament i acaloradament fins que va ser aprovat el setembre de 1932, si bé notablement retallat. Casasayas ja té 12 anys.
Al llarg del quadern podem llegir-hi frases com “Visca Catalunya”, escrits sobre l’escut de Catalunya i lliçons de geografia, història, matemàtiques, gramàtica, etc.

 

 ESCUT DE CATALUNYA
“L’escut de Catalunya és ben nostre. Es guanya per l’heroisme dels paladins catalans, capitanejats pel comte Guifré el Pilós, en defensa de sa llibertat, lluitant contra els invasors quan acudiren en ajut de Carles el Calb.
Està format per quatre barres senzilles i “llimpias” de tota altra combinació, demostrant així la puresa i lleialtat de la fermesa dels catalans en les empreses”.

 

Explicació resumida de la “reconquesta catalana”, que finalitza dient que Guifré el Pilós “aprofitant l’ocasió de les baralles dels francesos i les guerres que es tenien els reis d’aquesta es va fer independent

 

El quadern dedica aquests dos fulls a l’aprovació de la Constitució espanyola, bo i reproduint el text de la promulgació feta pel president de les Corts espanyoles.

 

Transcripció de les paraules pronunciades pel president Niceto Alcalá Zamora en jurar el seu càrrec de president de la República espanyola. Escrit breu sobre la “Marca Hispànica”

 

 

Un text de reflexió filosòfica:

¿Quien se atreve con Diógenes o Copérnico?
Podrá encarcelarse, amordazarse al hombre, obligarle a retractarse de sus “errores” de rodillas ante sus jueces, pero la TIERRA SE MOVERÁ. Podrá el tirano condenar a beber la cicuta al pensador, pero antes HABRÁ DE ESCUCHARLE; sus palabras no morirán ya.
Los hombres pueden con los hombres pero no con las Ideas.
El gusano hoza, engorda, se regotea pero se arrastra con él. Es su castigo.
El hombre luminoso, sufre el martirio, padece la persecución, pero vuela y sobrevive. Es su premio
”.

 

Relació d'habitants de la província de Barcelona:

Aquí veiem la relació d'habitants d'alguns municipis de la província de Barcelona. Manresa aleshores tenia 27.000 habitants.

 

“VOLEM L’ESTATUT TAL COM EL POBLE VA VOTAR-LO”.
El següent escrit fou redactat l’endemà de la manifestació celebrada a Barcelona en defensa de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (abril del 1932):

Catalunya va ésser la regió d’Espanya que va contribuir més a l’adveniment de la República; obtinguda ja la República, els parlamentaris catalans nombraren una junta, la qual va escriure les lleis en què volien ésser governats els catalans per si mateixos, o sia l’Estatut.
Format ja l’Estatut, aquesta junta el presentà al govern espanyol perquè l’estudiés. Passat algun temps, varis diputats de Castella i també algun de català, que per mitjà dels seus discursos i manifestacions, per mitjà de la premsa o personalment fan que els altres pobles d’Espanya protestin i facin guerra a l’Estatut, dient que els catalans “lo”que volen és separar-se de les altres parts d’Espanya i ésser independent, perquè el govern no aprovi l’Estatut.
Ahir a Barcelona es va celebrar una gran manifestació sobre (?) que tots els catalans volem l’Estatut i que hi assistiren comissions de tots els pobles de Catalunya per demostrar als altres pobles d’Espanya que els catalans volem el nostre Estatut. Demà es tornaran a reunir els diputats i es començarà a discutir l’Estatut. ¡Visca l’Estatut!
Manresa, 25 d’abril de 1932
Maurici Casasayas

 
(El 16/7/2010, al cap de 6 mesos que publiquéssim aquest apartat del quadern escolar, l'informatiu digital crònica.cat reproduïa aquesta darrera imatge sobre l'Estatut sense citar-ne la procedència i pràcticament atribuint-se la troballa del text (“Crònica.cat ha recuperat un text escrit de l'any 1932”, afirmava en el subtítol de la notícia). És lamentable que passi això, ja que tots els documents i imatges de Memoria.cat tenen una llicència de Creative Commons per la qual tothom qui vulgui els pot difondre, però citant-ne sempre la procedència).