La repressió franquista a Manresa
en la veu de les víctimes

Solà Sardans, Anna

L’Anna Solà, en una foto de joventut. (Col·lecció familiar).
L’Anna Solà davant les reixes d’entrada de l’actual Institut Lluís de Peguera de Manresa, en una foto de poc abans de la guerra. Amb sentit de l’humor, sempre deia que aquesta foto, darrera unes reixes, havia estat premonitòria. (Col·lecció familiar).
 
 Retrat a llapis d’Anna Solà, fet a la presó per una companya de captiveri. (Col·lecció familiar).
12-10-1941. Algunes de les companyes de captiveri d’Anna Solà a la presó de Les Corts, amb alguns dels seus fills, en un dia de celebració. La foto li van dedicar a l’Anna –que ja havia sortit de la presó- el dia del seu aniversari, l’1 de novembre. A l’esquerra podem distingir una de les monges que custodiaven les preses. Aquesta presó es trobava situada a l’emplaçament on avui dia es troba “El Corte Inglés-Diagonal” i, avui per avui, no hi cap mena d’inscripció/placa/monument que ho recordi. (Col·lecció familiar).
Anna Solà (a l’esquerra) junt amb Salud Rodríguez Ortiz, mestra de Madrid qui durant la guerra havia tingut cura d’una colònia de nens madrilenys refugiats a Avinyó. (Col·lecció familiar).
Altres fotografies d’Anna Solà Sardans. (Col·lecció familiar).
 
La manresana Rosita Espinalt, molt amiga d’Anna Solà, qui també va estar empresonada a Les Corts, en una foto feta a Holanda l’any 1989. (Col·lecció familiar).
Fitxa de la Junta Local de Llibertat Vigilada de Manresa d’Anna Solà Sardans. (Arxiu Comarcal del Bages).
Portada i alguns documents del sumari judicial contra Anna Solà Sardans, que fou condemnada inicialment a 20 anys de presó i se li va commutar per la de 6 anys. S’hi pot llegir l’interrogatori, les denúncies, el judici i la condemna. Observi’s també l’article que Anna Solà va publicar al diari “El Dia” i que fou una de les raons del seu empresonament. L’article es titulava [“La Unió de Dones de Catalunya” crida a totes les dones manresanes] i fou publicat el 18 d’abril del 1938. (Tribunal Militar Territorial Tercer).
  
Abril-maig del 1941. Telegrama del director de la presó provincial de dones a l’alcalde de Manresa per si se li pot concedir la llibertat condicional i pot residir a Manresa. Informe favorable de la Guàrdia Urbana i de l’alcalde. (Arxiu Comarcal del Bages).
 
 
 

Maig del 1941. Certificat de vacunació a la presó. (Col·lecció familiar).

Maig del 1941. Cartes escrites a la presó per l’Anna Solà, adreçades als seus pares, on explica les gestions per a obtenir la seva llibertat condicional però sense pena de desterrament. L’advocat Lluís Alegre sempre la va defensar i assessorar legalment. En aquests textos, de manera implícita quan parla del seu futur domicili, fa referència al fet que la propietària del pis on vivia amb els seus pares i germana els va desnonar, després de la seva detenció, per “rojos”. (Col·lecció familiar).


 

5 de juliol del 1941. Certificat de “Liberación Condicional” a favor d’Anna Solà. (Col·lecció familiar).

 

Agost del 1941. Anna Solà, finalment és autoritzada a residir a Manresa, més d’un mes després del seu alliberament. (Col·lecció familiar).

14 d’abril del 1945. Certificat de “Liberación Definitiva” a favor d’Anna Solà. (Col·lecció familiar).

Juny del 1945. Full de l’expedient del Tribunal de Responsabilidades Políticas contra Anna Solà que es conserva a l’Arxiu de Salamanca i pel qual es fa el sobreseïment de les acusacions. (Centro Documental de la Memoria Historica. Salamanca)

Diversos poemes que Anna Solà escrigué des de la presó. Algun d’ells correspon a l’etapa en què es pensava que seria afusellada, després d’haver estat condemnada a mort. (Col·lecció familiar).



Any 1943. Cèdula personal d’Anna Solà, gairebé dos anys després del seu alliberament. (Col·lecció familiar).

Durant la Transició i després de la restauració de la Generalitat provisional i de les llibertats democràtiques, l’Anna Solà va intentar, infructuosament, que se li reconeguessin –a ella i a la resta de persones afectades- els seus drets com a antiga funcionària de la Generalitat republicana. Les seves peticions no van tenir mai una resposta oficial. En una d’elles, explica el seu consell de guerra, en què va ser inicialment condemnada a mort tal com instava el fiscal militar Goded, fill del conegut general colpista. (Col·lecció familiar).


 

Any 2000. Certificat del temps que Anna Solà va estar empresonada a efectes de indemnització. (Col·lecció familiar).


Text de l’esquela de la defunció d’Anna Solà. (Col·lecció familiar).

Octubre del 1940. Carta de presonera a presoner: Anna Solà escriu des de la presó de dones de Les Corts a la presó Model on estava tancada la persona qui, amb els anys, seria el seu marit, en Josep Batalla. La carta havia de superar la censura dels dos establiments penitenciaris i s’havien de fer passar per familiars –en aquest cas, cosins- per poder mantenir aquesta correspondència. (Col·lecció familiar).

 

Fotografia de Josep Batalla Salvat, que durant la guerra va ser tinent de l’exèrcit republicà i que seria el marit d’Anna Solà. (Col·lecció familiar).

Presó Model de Barcelona. Al centre de la foto, amb corbata negra, es pot distingir Josep Batalla. (Col·lecció familiar).

Sumari judicial i altres documents de l’expedient de Josep Batalla, qui acabaria sent el marit de l’Anna Solà. Josep Batalla fou detingut, jutjat i condemnat posteriorment al seu alliberament del camp de concentració d’Orduña (País Basc), ja que va ser denunciat per una familiar al retornar al seu poble. Les informacions que conté aquest sumari són completament falses. Josep Batalla no era ni membre destacat de la FAI ni anarquista, era simpatitzant d'Esquerra Republicana de Catalunya i, tal com explica l'historiador Antoni Gavaldà en el seu llibre Jo delato, tu inculpes, ell denuncia..., els qui van cremar les imatges religioses a Vallmoll van ser membres d'un escamot de milicians procedens de fora del municipi amb un camió. La gent del poble va sortir al carrer i encara que no van impedir la crema, sí que van poder salvar el capellà i alguns documents. No es va cometre cap crim, ni agressió contra persones de dretes o religiosos. A l'entrada dels franquistes tots els homes i nois d'esquerres de Vallmoll van ser empresonats amb l'acusació -falsa en molts casos- de pertànyer a la FAI. Josep Batalla, pel fet de ser tinent de l'exèrcit republicà, va rebre una condemna més elevada. 


 


 

 

Certificat de “Liberación Definitiva” a favor de Josep Batalla. (Col·lecció familiar).

Diversos documents del matrimoni Batalla-Solà, com ara el certificat de casament, el carnet d’oficial de l’exèrcit republicà i la pensió corresponent per a la seva vídua, el seu trasllat al poble de Vallmoll... (Col·lecció familiar).

 

 

Setembre 1987. Reconeixement  d’havers com a vídua d’un oficial de l’exèrcit a favor d’Anna Solà. (Col·lecció familiar).

 

Primera comunió d’Anna Maria Batalla, filla del matrimoni Josep Batalla-Anna Solà. A l’esquerra, podem veure la padrina de la nena. Es tracta de Rosa Amorós, de Sant Vicenç de Castellet, que havia estat companya de captiveri d’Anna Solà, a la qual sempre va ajudar durant el seu empresonament a Les Corts. (Col·lecció familiar).