Pilar Huguet Viñals va néixer a Manresa el 15 d’abril de 1924. Tot i això, a ella sempre li agradava dir que havia nascut el 14 d’abril, perquè aquell dia, l’any 1931, s’havia proclamat la República.
Avui, amb 101 anys, conserva una memòria privilegiada. En aquesta entrevista, que fem amb la companyia d’una de les seves filles, Carme Baró, ens comparteix alguns records de la seva vida. Alguns són petits flaixos, com la proclamació de la República a la Plaça Major de Manresa, quan li faltava un dia per complir els 7 anys. Altres, en canvi, li han quedat profundament gravats, com el bombardeig franquista del 21 de desembre de 1938. Aquell dia les bombes franquistes van matar, entre d’altres, a dues persones veïnes que ella, que vivia al carrer de Santa Llúcia, coneixia bé: Valentí Bonvehí i Maria Cos Tarrés. Precisament Pilar Huguet estava al costat de Maria Cos a l’arcada del carrer de Santa Llúcia, quan la metralla li va arrabassar la vida.
Filla de Josep Huguet Roca, membre destacat de la Creu Roja de Manresa, passava moltes tardes amb ell a la seu de l’entitat. Fins i tot recorda algunes nits dormint amb la seva mare dins d’una ambulància de la Creu Roja, per por de l’aviació franquista. La por, diu, no era seva —era massa jove per adonar-se’n— sinó dels seus pares, que finalment decidiren enviar-la a prop de Tremp, a casa d’uns familiars.
El fet de tenir un pare amb responsabilitats i que “ho explicava tot” li va donar una informació privilegiada sobre el que passava a Manresa aquells anys. Sabia, per exemple, d’assassinats de la rereguarda republicana. La seva curiositat la portava també a visitar els refugiats instal·lats a la basílica de la Seu, o a veure els soldats ferits que arribaven a l’estació del Nord procedents del front de guerra.
La postguerra va ser especialment dura. “No passàvem gana, passàvem fam. No us ho podeu imaginar”, diu amb contundència. Cada dia, farinetes. I, per escalfar-se, havien d’anar al Suanya a recollir troncs, perquè no podien pagar el gas.
També guarda un record molt viu de la seva mare, Dolors Viñals Font, que havia començat a treballar a la Fàbrica Nova quan només tenia 7 anys. I no oblida un dia tràgic: el 25 de juliol de 1953. Aquell dia, com tantes altres vegades, van agafar el Cremallera per pujar a Montserrat. A la tornada, el tren següent al seu va patir el greu accident que tots coneixem i que va provocar 8 morts i nombrosos ferits.
Podeu veure l’entrevista desglossada en aquests 13 vídeos.