L’Associació Memòria i Història de Manresa presenta el proper dia 30 de gener, a les 7 de la tarda, al Centre Cultural El Casino de Manresa, la conferència “Memòria històrica de l’exili republicà al sud de França de 1939 a 1950” a càrrec de Gentil Puig i Moreno (El Pont de Vilomara i Rocafort, 1 juny 1934), doctor en Lingüística romànica per la Universitat de Montpeller.
Gentil Puig, fill del dirigent bagenc de la Unió de Rabassaires, Nònit Puig, passà amb la família, a primers de febrer de 1939, la frontera amb França camí de l’exili. Puig i milers d’altres refugiats republicans van haver de construir una nova i inesperada vida en el país veí en el qual ell ha excel·lit en l’estudi i posada en pràctica de mètodes d’ensenyament de la llengua francesa però també la catalana.
La seva militància política sempre en la ideologia d’esquerres és en l’origen de la seva carrera com a sociolingüista. Preocupat pel desconeixement de la llengua per part de les treballadores espanyoles que es posaven a servir a les llars franceses, va elaborar-ne un sistema per facilitar-ne l’aprenentatge. Aquesta iniciativa va merèixer ràpidament l’atenció de la mateixa Universitat de la Sorbona. També ha estat un activista polític a les dues bandes de la frontera durant el franquisme a partir de la dècada dels seixanta.
El mateix títol de la intervenció que farà Gentil Puig ja ho diu tot: es tracta d’explicar en primera persona què va significar l’entrada sobtada en una nova societat, una nova llengua, unes noves maneres. També de com van haver de superar les malfiances dels autòctons: “marxeu d’aquí que ens preneu el nostre pa!” li deien els altres companys d’estudi francesos a l’escola.
Mantenir la catalanitat hi va ajudar, paradoxalment, perquè a través de la catalanitat fluïen línies d’ajuda, copets de mà que afavorien un progrés i perquè esdevenia el pòsit sobre el qual el nou edifici humà anava prenent forma i s’anava consolidant. Va ser aquesta mateixa catalanitat la que permetria a Gentil Puig tornar a entrar a casa en el sentit més ampli del mot, tornar a viure-hi. Tot i que Puig, posat en el creuament vital d’haver de triar, finalment s’ha decantat per la França que el va acollir de petit i de la qual també se sent part.
Puig és autor d’un il·lustratiu llibre memorialista: “El passat ens empaita” (Pagès editors, 2012) que és un compendi d’aquesta experiència vital que començà amb el conegut allez, allez! dels gendarmes francesos al Pertús en aquell fred i clar dia de primers de febrer de 1939 i fins ara.
La presentació de l’acte anirà a càrrec de Salvador Redó i Martí, president de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
