L’escriptor manresà comunicava a Maria Llaveries que es trobava a Alemanya i en bon estat de salut
Fernando Pindado, alliberat de Mauthausen gràcies al règim franquista, fou el transmissor de la notícia
El web dedicat a la vida i obra de Joaquim Amat-Piniella acull, dos dies abans de l’aniversari de l’alliberament de Mauthausen, un document inèdit, completament desconegut i de gran interès. Es tracta d’una breu nota que l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella va donar al madrileny Fernando Pindado perquè la fes arribar a la seva esposa, Maria Llaveries. Fernando Pindado, gràcies a les gestions que la seva família realitzà amb el règim franquista, va poder sortir de Mauthausen l’estiu del 1941. Aleshores a Amat-Piniella encara no li era permès escriure als seus familiars, feia temps que no es podia comunicar amb la seva esposa, i per això era crucial fer-li saber que era viu.
La nota escrita per Amat-Piniella deia textualment:
“A Maria Llaverias. Rocafort 94-4º-1ª. Barcelona
Decirle que el 29 de julio dejaste a Vives, Arnal y Amat en Alemania, en buen estado de salud.”
Amat-Piniella volia que Pindado comuniqués a la seva esposa que el dia que li va donar aquesta nota a Mauthausen, el 29 de juliol del 1941, tant ell com els seus grans amics Pere Vives i Josep Arnal estaven presos a Alemanya però bé de salut. En realitat no es trobaven a Alemanya, sinó al camp de concentració de Mauthausen, situat a Àustria, aleshores ocupada pels alemanys.
Un cop a Espanya, Fernando Pindado informà a Maria Llevaries de la situació d’Amat-Piniella i posteriorment li va enviar la nota. Al cap de 25 anys l’escriptor li agrairà l’acció amb una carta que Pindado respondrà. Al web reproduïm aquests documents inèdits.
L’alliberament de Fernando Pindado García-Meras l’agost de 1941, com també el del català Joan Baptista Nos Fiblà, demostren que Serrano Suñer, ministre d’Afers Exteriors del règim franquista, mentia quan va declarar repetidament que fins l’any 1943 o 1944 no va tenir coneixement de l’existència dels camps nazis. Aquestes dues persones no haurien pogut ser alliberades sense el seu coneixement i autorització. El general Franco, per tant, sabia que hi havia empresonats milers d’espanyols als camps. I si en va poder salvar dos, probablement els hauria pogut salvar a tots.
Joaquim Amat-Piniella i Josep Arnal van sobreviure l’infern nazi i van ser alliberats el maig del 1945. En canvi, Pere Vives va ser assassinat el 30 d’octubre del mateix 1941 amb una injecció de benzina al cor. Tenia 31 anys.
Com és sabut, Amat-Piniella reflecteix les penalitats i els horrors de Mauthausen al seu gran llibre “K.L. Reich”, una novel·la en què, precisament, Josep Arnal i Pere Vives tenen un paper protagonista: Josep Arnal en la figura de l’Emili (que també sovint és la veu del propi Amat-Piniella) i Pere Vives en la figura literària del Francesc.
Vegeu molta més infomació sobre aquesta notícia i tots els documents en aquest apartat.
Un web que compleix 20 anys
El web dedicat a Joaquim Amat-Piniella inclou nombrosos textos, fotografies i documents de l’escriptor manresà, entre els quals 8 targetes postals que Amat-Piniella va escriure a Mauthausen i va enviar a la seva esposa els anys 1943 i 1944, unes targetes que no podien contenir més de 25 paraules. També inclou, entre molts altres continguts, els 71 poemes de la seva obra “Les Llunyanies (Poemes de l’exili)”, l’epistolari Amat-Piniella/Agustí Bartra, l’epistolari Amat-Piniella/Montserrat Roig i l’àudio i la transcripció de l’extensa entrevista que li feu l’autora d’”Els catalans als camps nazis”.
Creat el 2004, el web va ser nominat, el mateix any, en el Quart premi Lletra de pàgines web de literatura catalana per ser “punt obligat de referència sobre l’autor pel volum i la qualitat de la informació i la documentació aplegades”. El seu autor és Joaquim Aloy, de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
