Memòria i Història de Manresa

Homenatge al diputat Joan Selves i Carner per l’aprovació de l’Estatut (11/9/1932)

Contextualització i contingut del 2n film

Marc Torras i Serra

12 d’abril de 1931, eleccions municipals, triomf de les candidatures d’esquerres i republicanes.

Després de la proclamació de la República catalana, el 14 d’abril de 1931 i de la seva transformació en una autonomia dins de la República espanyola (el 17 d’abril, per un pacte entre Macià i els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol), amb la creació de la Generalitat de Catalunya, es va començar a elaborar el text del què havia de ser l’Estatut de Catalunya.

El govern provisional de la Generalitat elegí, a través dels ajuntaments, una assemblea o diputació, que designà una ponència redactora presidida per Jaume Carner. L'avantprojecte fou acabat a Núria el 20 de juny.

Després d'algunes esmenes introduïdes de comú acord pel govern de la República i per la Generalitat, l'avantprojecte fou aprovat successivament per la diputació provisional, per la Generalitat i per la població del Principat. El plebiscit tingué dues fases. Els ajuntaments hi estigueren d'acord quasi unànimement i el referèndum popular del 2 d'agost, en el qual participà aproximadament un 75% del cens, fou afirmatiu en el 99%.

L'11 d'agost, un decret de la Generalitat declarava voluntat oficial de Catalunya aquest projecte d'Estatut i el dia 18 d’agost de 1931 fou presentat a les Corts espanyoles pel president Niceto Alcalá Zamora.

La Constitució espanyola del 10 de desembre de 1931 limità ja profundament les aspiracions autonomistes de l'Estatut de Núria. El 6 de maig de 1932 s'obrí el debat de l'Estatut de Catalunya a les Corts, quasi un any més tard de la seva aprovació pel cens català. En un ambient ple de recel i sovint hostil, els diputats republicans transformaren el primitiu projecte durant un llarg procés de regateig i de concessions als grups més conservadors i centralistes.

El 9 de setembre les Corts espanyoles aprovaven l'Estatut de Catalunya. Un dels participants al debat a les Corts va ser el diputat Joan Selves i Carner. Va ser rebut a la ciutat el dia 11 de setembre de 1932

Personatges principals (els veiem d’esquena)

Joan Seves i Carner, advocat, periodista i polític, president de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa (14 d’abril de 1931), va proclamar la república a Manresa, primer alcalde republicà de Manresa (abril-juliol 1931), diputat a les Corts Constituents pel districte de Manresa (1931), diputat al Parlament de Catalunya i cap de la majoria parlamentària d’ERC (1932), Conseller d’Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Governador General de Catalunya i comissari d’Ordre Públic de Catalunya i conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya. Va morir el 1934, sent conseller de Governació

Lluís Prunés i Sató, (alcalde en el moment en què es graven aquestes imatges) comerciant i polític, membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa (14 d’abril de 1931), segon alcalde republicà de Manresa (juliol 1931-desembre 1932), Governador civil de Girona, comissari d’Ordre Públic de la Generalitat a Tarragona, Conseller d’Economia i Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya

Francesc Marcet i Artigas, industrial i polític, membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa (14 d’abril de 1931), tercer alcalde republicà de Manresa (desembre 1932 – octubre 1934 i febrer-octubre 1936)

Francesc Farreras i Duran, enginyer agrònom, periodista i polític, secretari de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa (14 d’abril de 1931), diputat per Manresa de la Diputació provisional de la Generalitat de Catalunya (juny 1931) encarregada d’elaborar l’Estatut, secretari de Francesc Macià quan aquest va se conseller d’Agricultura i president de la Generalitat provisional, Diputat al Parlament de Catalunya per Tarragona (1932), President del Parlament de Catalunya a l’exili (1954-1980)
 

Pel·lícula:

Primera imatge: seguici pujant per carrer de Sant Miquel. Al fons es veu l’om de la Plana

Comitiva, protocol del seguici, que l’acompanya fins l’Ajuntament (des de l’estació del Nord). Davant hi ha els heralds i el cavaller de la ciutat amb la bandera de la ciutat i els massers (no es distingeixen a les imatges).

Plaça Major plena de gent (filmat des del 2on pis de cal Gras, casa del metge Arola, oncle de Josep Arola i Romo), cantonada plaça / carrer Sant Miquel.

 

Arriben a la plaça (estan d’esquena):
Heralds
Cavaller
Banda de música
Regidors i representants dels municipis de la comarca, en una doble fila
D’esquena: Joan Selves, Francesc Marcet, Lluís Prunés (alcalde), Francesc Farreras i Duran.
Gent
Municipals amb vestit de gala
Banderes d’entitats
 

Vista de les banderes de l’Ajuntament i al darrera es veu durant uns instants el pinacle del campanar de la Seu (fet el 1917 i enderrocat el 1936)
Banderes d’entitats
Plaça plena de gent

Ens cal el vostre suport econòmic