[ Tornar a històries humanes darrera uns papers ]
El desembre del 2005, després de l’estrena del documental “Entre el soroll i el silenci. Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-1939)” i del corresponent web (www.memoria.cat/bombardeigs), van arribar a les nostres mans dues cartes que tenen un interès extraordinari i que reflecteixen el gran drama humà que la Guerra Civil va comportar per a les famílies i per a tot el país.
Són dues cartes escrites el mateix dia i des de llocs diferents. El dia és el 21 de desembre del 1938, data del primer bombardeig a Manresa. Una carta l’escriu des de Manresa la Joaquima Rubiralta i Pujol (Quimeta), una noia manresana de 21 anys. El destinatari és el seu germà Domènec, de 30 anys, un soldat de la 13 brigada mixta de l’exèrcit republicà que es troba al Front de l’Ebre. L’objectiu de la carta és informar-lo del bombardeig sobre Manresa i, sobretot, evitar la preocupació del germà soldat respecte la seva família, ja que ningú d’ells ha pres mal. És el primer testimoni escrit conegut d’aquell mateix dia fet per una persona del poble que parla del bombardeig aeri sobre Manresa per part de l’aviació franquista.
El mateix dia que la Quimeta Rubiralta escrivia al seu germà Domènec, aquest, al seu torn, escrivia des del front una carta als seus pares i germanes on explicava la situació que vivia en aquells moments d’una certa calma.
Tanmateix, la carta de la Quimeta Rubiralta no va arribar mai al seu germà Domènec i li va ser retornada amb una inscripció al sobre realment inquietant: “Devuelta al remitente”.
Efectivament, el més probable és que quan la carta va arribar al sector on es trobava el seu germà, aquest ja estigués mort. Mai més no s’ha sabut res d’ell, només que va desaparèixer a La Pobla de La Granadella. Domènec Rubiralta és un més dels nombrosos desapareguts de la Guerra Civil.
Les dues cartes, posades l’una al costat de l’altra, totes dues escrites el mateix dia 21 de desembre, una des de la rereguarda i l’altra des del front de combat, ens ofereixen una estampa -gràfica, propera, humana i terrible alhora- dels horrors que va produir la guerra de manera irreversible, i refermen la necessitat de treballar dia a dia per a la convivència i per a la pau, tot prevenint qualsevol risc de repetició d’aquells fets violents i brutals.
Vegeu el reportatge del diari Regió7 sobre aquest tema.
A continuació podeu veure les dues cartes originals (amb els seus sobres) i la seva transcripció (amb algun petit retoc ortogràfic i de puntuació):
LA CARTA DE QUIMETA RUBIRALTA AL SEU GERMÀ DOMÈNEC
Col·lecció:Família Oliveras-Rubiralta
TRANSCRIPCIÓ
Estimat Minguet:
Tres ratlles només per dir-te que tots estem bé i bons, doncs avui allà als volts de migdia han vingut a bombardejar i que han fet bastants desperfectes a la ciutat; a cal Lluís (barber) tot l’interior de la casa és a terra i ells tots dos estan ferits.
De la nostra família em sembla que tots estan bé, doncs si fos al contrari ja ho hauríem sapigut. Jo només t’escric dos ratlles perquè en cas de que te n’hagis enterat, no passis ànsia, doncs et repeteixo que tots nosaltres estem bé, i la casa també.
Rep molts records de tots.
Quan et torni a escriure ja et donaré més detalls de tot, doncs ara estic una mica esporuguida, cosa que no havia sentit mai.
T’abracem tots
Quimeta
Nota: El dia 15 et vàrem enviar un paquet, quan el rebis ja ens ho diràs
Manresa, 21-12-38
LA CARTA DE DOMÈNEC RUBIRALTA ALS SEUS PARES I GERMANES
Col·lecció:Família Oliveras-Rubiralta
TRANSCRIPCIÓ
21 de desembre 1938
Estimats pares, Angelina i Quimeta: us escric aquesta carta després d’haver rebuda la vostra; en contestació a dita carta us he de dir que em trobo al mateix poble que us vaig indicar segons tu Quimeta.
Acabava de tirar una carta quan n’he tingut una de vostra i l’endemà mateix rebia un paquet en què tot estava molt bé; segons la carta que incloïa he ben tingut en compte les advertències que em feu, la botifarra està formidable després de tant temps de no menjar-ne, moltes mercès per tot i tingueu en compte que a vosaltres no us faci falta, més ben dit, que un dia no us faci falta.
Tornant al cas d’aquell assumpte –Quimeta- veig que no em vaig pas errar; espero que a la primera carta ja m’explicaràs tot el succeït amb aquella gent, perquè les dues primeres cartes em notificaves molt belles esperances i, encara que ho veig tot fallit, necessito ho expliquis tot, ja que tu no em dius res, encara que comprenc que us sigui enutjós recordar-ho.
Vosaltres veig –i molt agraeixo-, em dieu que m’animi força, jo verdaderament us diré la veritat: d’animat no n’estic ni gota, més aviat conformat ja que les circumstàncies manen; elles decidiran i fins ara no em queixo pas.
Avui el barber de la companyia m’ha afaitat i arreglat el cabell i de pas tots ens hem dutxat i ens han donat roba neta: samarreta, camisa, calçotets i mitjons i també uns guants, però no de pell; cregueu que em convenia.
Quan rebreu aquesta carta de segur serà la diada de Nadal i espero us sigui ben sortós i així mateix espero ho sigui per a mi.
El paquet ja va minvant, això vol dir que cada dia… bé, en aquest país els aires fan agafar bona gana, a pesar que no estic ni de bon tros tan alegre com abans.
Aquí mengem i, quasi es pot dir, regularment i ja estic per tastar les sardines; aquí de dia el passem al camp i, passat d’algunes pràctiques, només jaiem.
El temps segueix plujós i fa fred i penso que vosaltres aquí a l’estufa estareu molt bé.
Dintre pocs dies rebreu per gir postal (500) cinc-centes pessetes que a mi em fan nosa i perquè a fi de mes ja cobrem.
Algun dia mireu si podeu enviar-me algun mocador i una agulla perquè –saps, Quima?- aquells pantalons els vaig haver de repassar i ara no tinc agulla i algun dia em pot ser necessària.
Explica’m coses del pare i de l’Angelina, i la mare espero estarà contenta ja que li dono bones noves, i tu Quimeta segueix com fins ara escrivint i que en nom de tots ho fas admirablement i no et pots figurar l’agraït i content que això em fa.
L’altre dia vaig somniar el Salvador i que ens trobavèm a la plaça de l’Om i al veure’ns vam córrer l’un a l’altre i ens vam abraçar, despertant-me en aquell moment.
Ara retornarem al poble a sopar, fer el cigarret i a dormir que a 2/4 de 7 ens toquen diana.
Res més per avui i fins a una altra, records a tots i en la forma acostumada.
Molt agraït us saluda qui us estima, vostre fill i germà que molt us recorda, i pit i fora, què redimoni.
Domènec Rubiralta Pujol
Vejam si teniu manera de trobar un passamuntanyes (gorra), però més bo que el meu.
Mingo
Poesia de Joaquima Rubiralta
A continuació podeu llegir un poema que Joaquima Rubiralta va escriure l’any 1943, on expressa el dolor de les mares per la pèrdua d’un fill a la guerra:
Jorns de guerra
(Lema: Ofrena a una mare)
Era un dia molt matí
recordo com si fos ara,
moments abans de marxar
de com besà la mare.
Per fer-li l’últim adéu
hem volgut acompanyar-lo;
els carrers, tots són deserts,
l’ombra, tot ho embolcalla,
i ningú ha pogut veure,
com sola, allà en un portal,
s’hi ha quedat una mare,
amb els braços ben oberts
com cridant-lo que no marxi;
més, la gorja la té seca
i es consum en son desfici,
i no pot pronunciar un mot.
L’instint de mare li diu
que ja no el tornarà a veure
Joaquima Rubiralta
