Memòria i Història de Manresa

Els bombardeigs de Manresa, amb ulls d'adolescent:
el dietari de Maria Farré Riera

 

Memoria.cat fa públic un nou testimoni dels bombardeigs que patí Manresa durant la Guerra Civil: el dietari personal de Maria Farré Riera (Manresa, 26/8/1924), llavors una adolescent d’entre tretze i catorze anys, que entre els mesos de maig de 1938 i gener de 1939 recollí per escrit les seves impressions de l’etapa final de la contesa a la capital del Bages, la més intensa a causa de les operacions de l’aviació franquista i la proximitat del front.

L'autora, que encara conserva el quadern on registrà el dia a dia de les seves vivències, l'ha donat a conèixer a Memoria.cat, a causa del seu valor testimonial.

El document –del qual transcrivim únicament aquells fragments que aporten informació sobre la guerra- exposa les percepcions d'una noia que, en ple trànsit de la vida infantil a la vida adulta, viu el conflicte civil des d'una doble perspectiva. D'un costat, el sentiment de normalitat propi d'algú que s'ha acostumat a la quotidianitat de la rereguarda, en què, a causa de la llunyania del front, la guerra no és més que un teló de fons. En aquest context, el so de les sirenes i les anades als refugis tenen un valor anecdòtic, que pertorba un dia a dia en què allò que importa són les vivències de joventut, al marge de la situació bèl·lica pròpiament dita.

De l'altre costat, però, a mesura que el front s'acosta i la presència de l'aviació franquista es fa cada cop més freqüent –fins a culminar en els bombardeigs del 21 de desembre i el 19 de gener-, la percepció de la protagonista canvia radicalment, fins al punt que la despreocupació inicial es transforma, de sobte, en neguit i incertesa -en el marc del clima de pànic que la ciutat va patir a les acaballes del conflicte-, deixant pas a un sentiment de pessimisme respecte al futur i al valor de la pròpia vida.

Tal com recull el text, no són aliens a aquesta transformació l'impacte emocional causat per les constants visites de l'aviació franquista –que l'autora descriu de manera obsessiva i persistent, juntament amb les anades i vingudes del refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença-, com les destrosses causades pels bombardeigs i, sobretot, la visió dels cadàvers de les víctimes, exposats al cementiri.

La redacció del dietari de Maria Farré s'atura el 23 de gener de 1939, la vigília de l'entrada de les tropes franquistes a Manresa, després del segon bombardeig, quan tot just fa dos dies que amb la seva família –a la recerca de major seguretat- s'ha traslladat a Rocafort, en el marc d'un viatge accidentat en què l'estrèpit causat per les bateries antiaèries els va fer témer que es trobaven davant un nou bombardeig.

Vegeu en aquest enllaç una selecció d'alguns dels fragments més representatius del dietari.

Cliqueu aquí per accedir a la transcripció parcial del dietari de Maria Farré.

Vegeu aquest vídeo en què Maria Farré Riera explica els seus records sobre els bombardeigs.

Agraïment: Maria Farré Riera.

 

 

A dalt, les germanes Maria i Flora Farré Riera. A baix, els pares, Antònia Riera i Enric Farré. La foto va ser presa durant la Guerra Civil en un hort que els Farré tenien prop de la plaça de Catalunya, a la zona del Tossal dels Cigalons. (Col·lecció familiar de Maria Farré).

 

Imatge similar a l’anterior, amb els mateixos protagonistes.(Col·lecció familiar de Maria Farré).

 

Coberta del dietari. (Col·lecció familiar de Maria Farré).

 

Primera pàgina del dietari.

 

Pàgina del dietari en què l'autora descriu el primer bombardeig sobre Manresa, el 21 de desembre de 1938. (Col·lecció familiar de Maria Farré).