Memòria i Història de Manresa

Eleccions del 16 de febrer de 1936

Contextualització i contingut del 6è film

Marc Torras i Serra

Amb la proclamació de la República, a Catalunya el poder municipal i autonòmic va quedar en mans del nou partit Esquerra Republicana i a l’estat espanyol, en mans dels partits republicans i del PSOE, que van formar un govern de coalició, dirigit per Manuel Azaña. La crisi interna d’aquesta coalició va comportar, l’any 1933, una convocatòria d’eleccions, el 19 de novembre de 1933, que van guanyar d’una manera aclaparadora les dretes: la CEDA de Gil Robles i el Partit Radical de Lerroux, (anticatalanista), mentre que a Catalunya les esquerres van patir un retrocés lleu, però no un daltabaix. ERC tenia majoria absoluta al Parlament de Catalunya (elegit el novembre de 1932).

A partir d’aquí va haver-hi una tensió constant Catalunya-Espanya, esquerres-dretes, (un exemple n’és el de la llei de contractes de conreu, que va acabar sent el detonant de tot) que va culminar en els fets del 6 d’octubre (proclamació de l’estat català per Companys) i amb el govern de la Generalitat a la presó.

El govern de la Generalitat va ser jutjat pel Tribunal de Garanties Constitucionals, que el 5 de juny de 1935 condemnà Companys i els consellers de la Generalitat a 30 anys de presó a complir als penals de Puerto de Santa Maria i Cartagena.

El Parlament de Catalunya es va clausurar i la major part d’alcaldes i regidors d’esquerres van ser destituïts i substituïts per altres de designació governativa.

El 2 de gener de 1935 es va suspendre l’Estatut. La Generalitat va quedar en mans de governadors generals nomenats pel govern de la República

Carles Pi i Sunyer, alcalde de Barcelona, va sortir aviat en llibertat i va reorganitzar ERC.

Aquesta era la situació que es vivia i l’ambient que es respirava en el moment de filmar-se aquest tall.

Ho veiem en els textos que hi apareixen:

Eleccions del 16 de febrer de 1936

Reportatge cinematogràfic de les eleccions, i de la propaganda desplegada per totes les entitats polítiques locals en les memorables eleccions del 16 de febrer
Des de ja uns dies abans, i com més s’aproximava la data, amb més intensitat la propaganda féu aparèixer als nostres carrers profusió de cartells.
I el 16 de febrer la gent es tirà al carrer per complir el seu deure ciutadà. Carrers i places es veieren plenes de gent i de cues, mentre la força pública guardava l’ordre.
Acabant aquesta memorable data amb una victòria esclatant de les Esquerres a tot Catalunya

El triomf de les esquerres (Front Popular a Espanya i Front d’Esquerres de Catalunya a Catalunya) a les eleccions del 16 de febrer de 1936 (59% dels vots) va comportar que el nou govern de la República decretés immediatament l’amnistia, la reposició dels represaliats i el restabliment de l’Estatut.

El president del Parlament, Joan Casanovas, convocà la cambra que el 29 de febrer ratificà Lluís Companys com a president de la Generalitat, que l’1 de març sortia en llibertat del Puerto de Santa Maria.

Pel·lícula:

Cartells electorals de les diferents formacions polítiques en unes parets del primer tram del Passeig

La paret és de la fàbrica de cal Pere Perera (actual edifici galeries de la Caixa).

Darrera la paret es veu la punxa de la cúpula de la torre de la casa Lluvià, d’Ignasi Oms i Ponsa

Rètol “No es permet posar cartells” ⌠ fet curiós, la paret n’és plena.

Pintada en una paret “No voteu els criminals de Navàs”. Possiblement és al segon tram del Passeig (entre Crist Rei i la plaça de l’Institut) i al darrera es veuria el carrer de Circumval·lació i Puigterrà.

Des de l’època de la dictadura de Primo de Ribera hi havia un dur trencament social a Navàs, amb dos grups formats per l’Ateneu Navassenc i el sindicat Agrícola, que aglutinava destacats propietaris rurals i importants empresaris i comerciants, i de l’altra banda la Cooperativa Obrera la Fraternitat, el Centre Nacionalista Republicà i el Sindicat Únic de Treballadors, que aplegaven el sector obrer i alguns petits empresaris. Les postures es radicalitzaren amb l’arribada del rector Josep Morta i la dictadura tancà el Centre Republicà. Amb la República, l’Ajuntament actuà amb duresa contra la gent de l’Ateneu, l’església i el rector. Finalment, la tensió esclatà el 6 d’octubre. Es va constituir un comitè revolucionari que s’apoderà per força de l’Ajuntament, incendià l’església i assassinà a mn. Morta.

Passeig des de la plaça de Crist Rei. Visió de la farola de Crist Rei al darrera. Edifici immens: Kursaal.

Carrer de l’arquitecte Oms, al costat del Casino, amb la casa Torra (plaça de la Independència) i al darrera al mig, es veu el Col·legi Renaixença, inaugurat feia un any i mig (15 setembre 1934) pel president Companys

Passeig amb molta gent passejant. Al fons, el Conservatori

Club Radical Republicà, a l’edifici de la Llibreria Vergés, a la cantonada del segon tram del Passeig amb el carrer d’Àngel Guimerà, a Crist Rei

Passeig, paret de la fàbrica de cal Pere Perera. Es veu la paret que dóna al Passeig, el xamfrà i la paret que dóna a l’actual carrer de cardenal Lluch

Imatges d’oficines electorals (carrer d’Àngel Guimerà ??) i cues de gent fent cua per anar a votar a la porta del Conservatori, al carrer Jaume I

Passa un guàrdia civil amb fusell (la força pública de què parla et text que hi ha a les imatges)

Casa modernista del carrer de la Mel, és el lloc on després hi va haver el local de les Congregacions Marianes

Farmàcia Josep Cabana (al començament del carrer Cirera). La façana que es veu al davant és la paret de la casa del bar Pardal (la paret que dóna cap a la plaça de Gispert).

Cues en un lloc desconegut

Oficines electorals d’ERC, al Passeig (després va ser el local de Falange)

Ens cal el vostre suport econòmic