Contextualització i contingut del 1r film
Marc Torras i Serra
Un cop proclamada la República i constituït el govern provisional de la Generalitat, Francesc Macià va visitar Manresa per primera vegada el dia 7 de juny de 1931 en motiu de la celebració d’un acte commemoratiu de les Bases de Manresa, que es va celebrar al teatre Kursaal.
Per qüestions d’agenda el president Macià arribà cap a 2/4 de 2, un cop l’acte ja era començat. Acabat l’acte, es va anar a l’Ajuntament, on Macià va descobrir la làpida commemorativa dins dels saló de sessions i Joan Selves i Francesc Macià van fer breus discursos des del balcó de l’Ajuntament. Es va fer un dinar d’honor a l’Hotel Mundial, del Passeig. Després Macià va tornar a Barcelona i la resta va anar al bosc de les Marcetes on va tenir lloc un aplec sardanista. A la nit, a la plaça Major hi va haver un concert de l’Orfeó Manresà, una actuació de l’Esbart Manresà i una ballada de sardanes.
Per situar-nos per als 30 segons que dura la pel·lícula, llegim la crònica que es va publicar a El Dia, on s’explica l’arribada d Macià al Kursaal.
“Anava en un cotxe descobert i passà pel mig del passeig. La gent es tirava materialment damunt del cotxe i la multitud era de mils i mils que llançaven grans crits, tiraven els barrets enlaire, feien voleiar mocadors. La cara amable de Macià i la seva mà descarnada saludava el poble de Manresa vessant d’entusiasme. La seva entrada al Kursaal fou quelcom senzillament espaterrant. Tothom a peu dret i saludant amb els mocadors atapeïa els passadissos, fins al punt de fer impossible el pas… El teatre semblava esfondrar-se de tant entusiasme.”
Pel·lícula:
Francesc Macià dalt d’un cotxe descapotable.
La gent entrant al pati del Kursaal, amb banderes i estandarts de les entitats.
Hi ha la bandera de la ciutat i els heralds a cavall.
El cotxe entra per un lateral (al mig hi havia un graó).
Al costat de Francesc Macià hi ha Francesc Farreras i Duran (diputat), que va dient a la gent que s’aparti i faci lloc.
Moviments de la càmera: és per la gentada que hi havia i els cops de colze i empentes que rebia Josep Arola.