Color sèpia

Cinquanta anys enrere. El mil·lenari de la consagració de Sant Benet de Bages

Com estava l’església del monestir de Sant Benet de Bages als anys 70. (Fotografia: Jaume Grandia).

Cinquanta anys enrere, el 3 de desembre de 1972 era diumenge. I era justament quan feia mil anys de la consagració del monestir de Sant Benet de Bages, 3 de desembre de 972. Cinquanta anys ja han passat! El meu germà Jaume em deia, i havia escrit, que no hi va haver cap acte commemoratiu. I sí que n’hi va haver, ell potser ja ho havia oblidat, i jo ho tenia adormit. Van ser uns actes senzills, els que es podien fer en aquells anys i més quan la propietat del monestir era gelosa i tancada, poc accessible. El motor o impulsor, per dir-ho així, va ser l’advocat i historiador Xavier Sitjes i Molins, que en aquells moments devia estar escrivint el llibre sobre Sant Benet de Bages i tenia contactes amb els amos. Ell mateix es va moure per donar a conèixer la importància de la data i buscar persones per promoure algun acte. Es va fer una comissió i un dels altres activistes va ser en Josep Noguera, en Fustaret, que també era un dels promotors de la Festa Major de Sant Fruitós, la Festa de l’arròs, i altres mogudes fetes al poble. Vaig tenir la sort de poder-hi ser. L’altra fortuna fou la d’encarregar un cartell commemoratiu a n’en Joan Descals, pel qual, és clar, no va cobrar. Un cartell a tres tintes: verda, vermella i blava, fet amb linòleum, un per cada color. I que es va fer a Manresa a la impremta Cucurella.

També es va organitzar un concurs fotogràfic sobre Sant Benet de Bages; en Carles Pedra, llavors regidor de l’Ajuntament, n’era un dels impulsors. L’exposició de les obres fotogràfiques, es va establir on hi havia hagut l’hostal, davant de l’antic Ajuntament, i que després es va enderrocar per ser seu d’una caixa d’estalvis. Es va convèncer al propietari, en Lliró, de cedir els baixos. Era un lloc cèntric, però en molt mal estat, ja que així hi podria accedir més públic; a terra s’hi va posar graveta i es va pintar el portal. Del concurs, força participat, no en sabria dir quins van ser els guanyadors.

I què va passar aquell diumenge al matí? A fora del monestir hi va haver una audició de sardanes i una dissertació referent al convent, suposo que a càrrec del mateix Xavier Sitjes. A dins impossible fer-ho, donades les contínues reticències dels propietaris; havíem de tractar amb els masovers. I a l’església de Navarcles, una missa, ja que Sant Benet de Bages pel que fa al culte religiós és de la parròquia de Navarcles.

Aquests són els fils de la memòria que he pogut teixir. Vist a distància de cinquanta anys, poden semblar poca cosa. De fet ho eren. Però també eren molts, i eren importants en aquell temps. L’accés a visitar tot el monestir era una constant reivindicació, així com donar-lo a conèixer, i també el temor que s’anés degradant.

Llavors, la majoria d’activitats de caire cultural, de donar a conèixer el país, la llengua i la història, eren frenades, travades i a vegades prohibides. I ja no diguem trobar recursos per poder-les fer. Un mil·lenari de fa cinquanta anys.

 

Buscar a tot memoria.cat